Luang Prabang (ຫລວງພະບາງ), la capital de la provincia homònima, és la capital francesa de Laos, la nineta dels seus ulls. La veritat és que visitant aquesta ciutat, marxes de Laos sense saber que és Laos, ja que està tot preparat pel turista, sigui motxiller o de nivell. La ciutat va aconseguir el seu èxit després que la UNESCO la reconegués com a Patrimoni de la Humanitat.

Durant els s. XIV fins al XVI, Luang Prabang va ser la capital del regne Lane Xang, important en aquella època, ja que es trobava a la Ruta de la Seda.

La UNESCO va reconèixer Luang Prabang per integrar arquitectònicament i culturalment la vida francesa amb la vida a Laos, tenint en compte la religió budista. Encara avui es poden veure les cases de fusta tradicional, que utilitzen el bambu per les parets i les cases d’estil colonial amb els característics balcons de fusta.

La vida a Luang Prabang transcorre al carrer principal, on als vespres s’hi instal·la el Mercat Nocturn. Aquest està tan explotat que la gran quantitat de parades que hi ha, dificulten la circulació. Aquí és on trobareu els famosos llocs de “menja tot el que capigui al teu plat per 12.000-15.000Kips” (no en podem recomanar cap perquè no els vam provar però ens van dir que podeu compartir el plat, així que sembla una opció econòmica).

 

El dia que vam pagar per menjar vam tastar el famós entrepà per 10.000 Kips i uns rotllets farcits de carn en una parada de carrer també per 10.000 Kips. El primer va ser un error, si bé

vam anar a un lloc de locals, el pa era gomós i l’entrepà car. Si heu d’anar a Vientiane, en trobareu per la meitat de preu i la meitat de grans. Els rotllets van ser un encert, el lloc està sobre el carrer Pha Mahapatsaman, entre Boukhong i Kitsalat.

 

Al carrer principal és on hi ha el Museu Nacional i la majoria de temples, molts d’entrada gratuïta. Les botigues que trobareu per aquí venen roba tradicional d’estil bukit i artesanies.

Possiblement el temple més important és el Wat Xieng Thong, que data del s.XVI, on hi destaquen les magnífiques estupes.

 

 

L’altre carrer turístic és el Kingkitsarath on hi ha els bars esportius i la zona nocturna i on podràs sentir-te com a casa…

Si voleu fer coses gratuïtes, hi ha una sala d’exposició de fotografies sobre el carrer principal i una altra al temple Vat Khili que obra de dilluns a dissabte de 9.00 a 12.30 i de 13.30 a 16.30. A l’Institut Français també hi ha una sala d’exposició gratuïta i una biblioteca amb guies turístiques dels països del sud-est asiàtic. Si voleu veure pel·lícules gratis, podeu anar a Victoria Xiengthong Palace. Hi ha una altra activitat bonica i és anar a parlar anglès amb els locals, siguin nens o adults que aprofiten la massificació de turistes per practicar anglès de conversa. Passejant pel carrer veureu diversos anuncis de llocs de classes que obren les portes a qui vulgui donar un cop de mà. Un dels més famosos és el Big Brother Mouse. En una altra entrada explicarem com dormir, menjar, beure whisky i fins i tot fer un creuer veient la posta de sol pel Mekong tot totalment gratis.

 

 

A les 6.00 del matí es dur a terme la recorreguda dels monjos “Beneint les ànimes”. Nosaltres ens la vam trobar per casualitat, als voltants de l’estació del nord d’autobusos, sense cap turista. Les dones estan al carrer, agenollades sobre una catifa, esperant que els monjos passin. Elles els donen menjar i ells preguen per les seves ànimes. En aquesta zona hi ha dos o tres telers tradicionals i són els poblats ètnics que et vendran les oficines de turisme del centre. Hi podeu anar pel vostre compte de manera gratuïta, només cal travessar el riu i caminar (o pedalar) una mica. També trobareu diverses temples i vistes dels rius Mekong i Nam Khan.

La majoria de gent que arriba a la ciutat ho fa amb el Slow Boat, després d’haver travessat la frontera amb Tailàndia. Si no has fet la travessia pel Mekong, Luang Prabang t’espera amb infinitat d’opcions per veure la posta del sol des del riu en una de les seves tradicionals embarcacions o tranquilament assentat a la riba. Des del cim del turó Phou Si també és un bon lloc per veure la ciutat i la posta del sol.

Als afores de la ciutat hi ha, la que diuen, la millor cascada d’aquesta regió del món, les cascades Kuang Si, l’entrada a les quals costa 20.000 Kips. Diuen que és un conjunt de piscines i que hi pots passar ben bé mig dia. Per anar-hi hauràs de compartir un taxi o un tuk-tuk o llogar una moto, ja que estan a 40 km de la ciutat. Fins aquí la nostra informació, ja que no hi vam anar.

Hauries de saber:

– De Luang Namtha a Luang Prabang: minivan per 100.000 Kips. Per veure els horaris consultar l’entrada de Luang Namtha.

– La minivan arriba a les 3.00 am a l’estació del nord. Us podeu quedar a dormir allí sense cap problema i si teniu tenda de campanya, la podeu muntar i dormir amb més intimitat.

– De Luang Prabang a Vang Vieng: gratis fent dit. Aquesta vegada sí que ens va sortir. Si no, ens havien ofert 80.000 Kips per la van turística tot i que el general està entre 90.000 i 120.000 Kips. No sabem quan val l’autobús local que surt de l’estació del sud

Dormir a Luang Prabang: tens opcions per tots els gustos. El més barat que vam veure va ser un llit en un dormitori compartit per 20.000 Kips i una habitació doble per 70.000Kips. Però en línes general, l’allotjament econòmic és 35.000Kips el llit i entre 80.000 i 100.000Kips la privada amb bany.

– La nostra primera nit vam dormir acampant al jardí d’una casa de manera gratuïta.

–  Les altres 7 nits també van ser gratis a Sokdee Guesthouse on estan oberts a tenir voluntaris. 1 setmana mínim, 3 hores diaries a canvi de dormir i menjar gratis. Si t’interessa, ves-hi directament a preguntar si tenen una vacant lliure.

– En una altra entrada explicarem com tenir més coses gratis, que altra gent ha de pagar, a Luang Prabang si t’hi vols quedar una setmana.

– Sembla mentida però en aquesta ciutat tan turística es poden fer coses gratuïtes com veure pel·lícules o exposicions de fotografia. Llegir l’entrada.

Més fotos de Luang Prabang

Anuncis