A la part de Malàisia de l’illa de Borneo i concretament a l’estat de Sabah hi ha el Parc Kinabalu amb la muntanya sagrada Kinabalu, el pic més alt de la zona.

La Gunumg Kinabalu té 4095 metres d’alt i es troba al Kinabalu Park, un parc on habiten més de 5000 espècies diferents de plantes, més de 320 d’ocells i més de 100 de mamífers diferents, entre els quals destaquen els orangutans tot i que és gairebé impossible de veure’ls. A causa de la seva diversitat en flora i fauna, la UNESCO va declarar el parc Patrimoni de la Humanitat.

El nom de la muntanya deriva de Aki Nàbalu, que significa: el lloc de reverència dels morts i és sagrada pels locals, ja que creuen que els esperits dels seus essers estimats viuen al cim. De fet l’únic terratrèmol que han tingut a la zona fou el 2015 després que un grup de turistes, en arribar al cim, s’hi varen passejar despullats i van pixar-se. Evidentment, com tot ruc que fa coses, ho van pujar a les xarxes socials. Alguns d’ells van ser detinguts però la gent local creu que el terratrèmol va ser conseqüència d’aquests actes impurs i fins i tot asseguren que la muntanya ha canviat.

Pujar al pic només està a l’abast de butxaques adinerades, ja que per fer-ho s’ha de contractar un servei de guia i presentar una reserva per pernoctar a l’hotel que hi ha al parc. Fins a la porta Timpohon s’hi pot accedir gratuïtament i per lliure però a partir d’aquest punt has de pagar els serveis requerits per ascendir a la muntanya sagrada. Pels amants de l’escalada hi ha una ruta ferrada. Per més informació consulteu la pàgina oficial del parc que tenen la informació actualitzada.

L’opció més econòmica és fer algun dels camins que hi ha al parc. S’ha de vigilar perquè si ha plogut, els camins patinen força. És difícil perdre’s perquè està indicat però sense un mapa de la zona, que us donaran a l’oficina, és fàcil confondre’s de camí. Pregunteu a l’oficina d’atenció al visitant si n’hi ha algun de tancat. Malgrat que no hi hagi cap ruta circular es poden unir fàcilment dues rutes i així fer-se un recorregut tancat.

Nosaltres vam fer, de pujada, la primera part del Liwagu però resulta que a la intersecció amb el Mempening el camí estava tallat. Així que vam seguir el Mempening creuant a vegades cap al Silau Silau. El camí acaba a la carretera interior del parc. Si feu el Mempening haureu de caminar una mica per la carretera fins a l’entrada del Kiau i si heu seguit el Silau Silau sortireu just al davant de l’entrada del Kiau. Per tornar a la base, vam seguir el Kiau. En total 2 hores i mitja i dificultat baixa, només s’ha de vigilar amb no patinar.

L’entrada al parc costa RM15. En alguns blogs llegireu que abans d’arribar a les taquilles us trobareu l’inici d’una de les rutes i podreu entrar al parc gratis. Tenien raó però ja no. El camí està tallat i és difícil accedir-hi. La única manera que se’ns ocudeix, és que intenteu entrar en paral·lel a algun autobús.

Davant de l’entrada del parc hi ha restaurants i llocs per dormir però la gent diu que són cars. El poble més proper és Kundasang, a uns 6km del parc. Allí hi ha més oferta gastronòmica, fins i tot un restaurant d’una cadena de menjar ràpid, el mercat, un supermercat i més opcions d’allotjament. Nosaltres vam acampar gratis. Si de la rotonda principal, agafes la carretera principal a la carretera que va Kota Kinabalu, arribaràs a un camí a mà esquerra. Des de la carretera veuràs una petita escola, pregunta allí i si no a la gent del taller i del bar. Us deixaran acampar gratis davant la pista de volei, que hi ha una sala sense parets però amb sostre que utilitzen per donar classe. Això si, cap a les 19.00 haureu d’explicar a tots els nens de la partida que esteu fent allí i si perden la vergonya us demaran que els ajudeu amb els deures l’anglès.

Més fotos del parc i de Kota Kinabalu


Hauries de saber

– Entrada al parc RM15, vàlida per un dia.

– Per pujar al pic s’ha de pagar un permís força car perquè el que pretenen és protegir la muntanya sagrada de la massificació.

– Pots deixar la motxilla a l’oficina d’Informació però et cobraran RM12. Pots amagar-la pel parc, gratis.

– No es pot acampar al parc.

– No hi ha aigua potable al parc.

– És fàcil fer autoestop per tornar a Kota Kinabalu.

– De Kota Kinabalu a Kundasang hi ha van que surten quan estan plenes i el viatge costa RM25.

– Per anar de Kundasang a l’entrada del parc es pot fer dit fàcilment.

Anuncis