Filipines és un arxipèlag amb més de 7100 illes així que la manera més natural per traslladar-se és per mar.

Els ferris seran els vostres millors amics i n’agafareu de tots els tipus. A tots els ports s’ha de pagar una taxa que varia entre 10 i els 25P. Els de distàncies curtes són els més normals però ara parlarem de l’únic que hem agafat per recorre una distància gran, la de Manila a Cebu de la companyia 2Go. El viatge dura 22 hores i hi ha tres classes. La turística que vas al soterrano del ferri, que està ple de lliteres i no té aire condicionat. Si compreu el bitllet per internet, no podeu triar el lloc però si el compreu a les oficines, demaneu el llit que queda a prop del ventilador i si sou dos, escolliu dos llits de baix junts, ja que només els separa una fusteta. Encara que no tinguis aire pots anat al menjador o a les zones comunes que si que en tenen. Al menjador està tant fort que necessitaràs una jaqueta. Al ferri hi ha dutxes gratis i et donen dos àpats segons l’horari de sortida i arribada. El menjar és justet, una mica d’arròs i un parell de pintxos o dues cullerades de carn en llauna. Hi ha servei de restaurant o t’emportes menjar extra. Hi ha aigua freda i calenta gratis. El ferri és gran i ni es nota pràcticament el moviment. Hi ha fins i tot una perruqueria. No hi ha wifi i per carregar algun dispositiu electrònic s’ha de pagar.

Per moure’t per les illes hi ha els autobusos, que poden ser vells i atrotinats i relativament nous i còmodes. El preu és d’uns 50P per 60km. Els autobusos paren on tu els diguis, així que el temps de viatge dependrà de la quantitat de gent que hi hagi i de les parades extra que faci.

Si et vols moure més de pressa hi ha les Vans, que surten quan estan plenes i costen el doble que l’autobús o les motos i tricicles que et portaran on vulguis també pel doble o el triple que l’autobús.

No t’aclaparis a les estacions d’autobús de les ciutats. Se t’aproparan 15 homes preguntant-te on vas i t’oferiran portar-t’hi amb moto o tricicle. Altres voldran portar-te la motxilla a canvi d’una propina. Digues que “No thanks” i paren. Almenys no són pesats i el que sí que tenen de bo és que si els preguntes alguna cosa referent a l’autobús, generalment et diuen la veritat.

L’altre mitjà de transport famós entre els turistes és llogar una vespa. El preu és d’uns 400P per dia però se li ha de sumar el cost de la gasolina (poc més de mig euro per litre) i el d’estacionament (entre 5 i 10P).

Per moure’t per dins de la ciutat també hi ha els tricicles però el més econòmic és el jeepney. Uns camions americans que van deixar abandonats després de la Segona Guerra Mundial i que els filipins han tunejat com a autobusos urbans. Segons la ciutat es paga en baixar o per exemple a Manila es paga al conductor però senzillament puja al jeepney, assentat i fas passejar els diners cap endavant a través dels passatgers dient la teva destinació. El preu depèn de la distància, entre 7 i 25P.
A Manila utilitzen molt el Uber.

Com sempre, la manera ràpida de moure’t pel país és amb avió. El preu és semblant al del ferri però si has de facturar, li has de sumar uns 1500P més. A molts dels aeroports del país s’ha de pagar una taxa, no és el cas del de Manila, la taxa ja l’has pagat amb el bitllet.

Anuncis