Espanya va perdre Manila davant dels Estats Units, fet que es oficialitzar al Tractat de París. USA annexa l’arxipèlag amb l’excusa de civilitzar-los i cristianitzar-los. Una excusa que Filipines ja havia sentit uns segles abans…

Evidentment els filipins no se la creuen i inicien una guerra contra els nous colons. L’exèrcit americà estava molt més preparat però els filipins coneixien millor el terreny i lluitaven a l’estil guerrilla, liderats per Aguinaldo. Finalment aquest va ser capturat el 1901 i va pactar amb USA perquè els seus compatriotes baixessin les armes, posant punt final a la guerra i deixant l’administració civil sota el govern nord-americà. Només va quedar resistència al sud, a la zona musulmana.

Durant l’ocupació dels Estats Units van anar canviant els costums dels filipins, associant tot lo espanyol a connotació negativa. Els americans van fomentar el comerç amb l’illa, vam instaurar un sistema sanitari, van aconseguir reduir la mortalitat i van establir un nou sistema educacional oficialitzant l’anglès.

La Gran Depressió iniciada amb el Crack del 29 va beneficiar la independència Filipines, ja que, per exemple els agricultors americans no podien competir amb els preus de la canya de sucre procedent de les illes. D’aquesta manera el 1933, el Congrés Americà va establir la Mancomunitat de Filipines durant la transició cap a la independència després d’un període de 10 anys. Filipines seria auto governable i tindria constitució pròpia, aprovada el 1935, però la política exterior seguiria depenent de USA.

La independència no acabaria d’arribar, ja que el 1941 el Japó va atacar l’illa de Luzon. Els Americans van sortir a defensar-la sota les ordres del general MacArthur. El govern filipí es va exiliar a Austràlia i els japonesos van començar a organitzar una estructura de govern ocupant oficialment les Filipines fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

Comença una nova etapa, una nova República Filipina, aquesta vegada totalment independent, ja que els Estats Units van cedir la seva sobirania. El primer president va ser Manuel Roxas, elegit el 1946 pel poble, el qual va morir dos anys després pujant al poder el vice president Elpidio Quirino. Aquest guanyaria les pròximes eleccions, per tant fou president del país del 1948 al 1953. La història es desenvolupa sense alts i baixos fins al 1965 que guanya les eleccions Ferdinand Marcos, el qual seria reelegit de nou. Durant la primera presidència construeix carreteres, escoles, millora el sistema d’impostos i dur a terme polítiques socials. Malgrat tot els oponents s’oposen violentament, el partit comunista va tenint més força i la guerra al Mindanao musulmà va en augment. Per tot això, Marcos declara la Llei Marcial el 1972 que va durar fins al 1986, limita la llibertat de premsa, aboleix el Congrés i arresta els opositors polítics. La dictadura de Marcos està lligada a casos de corrupció, desaparició de persones i moments de tensió a tot el país, motius suficient per haver d’exiliar-se a Hawai.

A les següents eleccions guanya la dona del principal opositor de Marcos que va ser assassinat. Aquino restableix els llibertats i tornar a formar el Congrés.

L’actual president, Rodrigo Roa Duterte va ser elegit el 30 de juny de 2016. Els seus antecedents polítics son ser alcalde de la ciutat de Davao a l’illa de Mindanao. Aquesta ciutat és coneguda a les filipines per ser la ciutat més segura del país. La seva principal promesa electoral va ser eliminar les drogues, també està disposat a trencar els tractes comercials amb els Estats Units d’Amèrica i obrir-se a altres nacions com la Xina o Rússia si això benèfica al país. El controvertit president que ha enviat a la merda a Obama, al Papa i a la Unió Europea té un nivell d’acceptació al país que ronda el 80%. El que més li reconeixen els filipins? Que és honest, que diu el que pensa i pensa el que és el millor pel poble, que no fa discursos polítics, que només parla una vegada a l’any per fer balanç i que segueix vivint a la seva casa de sempre.

Anuncis