La història de Filipines té molt en comú amb la de Cuba. De fet podríem simplificar molt i dir que Filipines és el que hagués sigut Cuba sense la Revolución. Fent una síntesi: Filipines i Xina comercien; arriben els espanyols, colonitzen i monopolitzen el comerç; USA ajuda a tenir la independència i es quedar “per ajudar”; Japó els envaeix durant la Segona Guerra Mundial; USA bombardeja per alliberar-los; independència sota el protectorat de USA de nou; nou president amb les idees clares que li diu a USA “fuck you” i torna a comerciar amb la Xina. Però anem una mica enrere i veiem els fets més importants.

Abans de l’arribada dels espanyols les illes estaven habitades per pobles que formaven estats, anomenats barangays. La base d’aquestes organitzacions era l’esclavitud que podia ser de dues maneres, per una part l’esclau com nosaltres l’entenem, adquirits per compra o com a botí de guerra; i els mig esclaus que eren la gent del poble que no es podien vendre. Els barangays es podien unir entre ells i formar estats més grans i forts reconeixent un líder, el qual s’auto anomenava rei, sultà o dato, que era el nom genèric. Aquestes poblacions ja comerciaven amb els xinesos i fins i tot amb els japonesos, que s’arribaven a les illes, intercanviaven productes i marxaven.

Malgrat que, com hem comentat, els xinesos ja coneixien les illes Filipines, mundialment s’atribueix el descobriment de l’arxipèlag al portuguès Fernando de Magallanes. Aquest havia sentit a parlar de les illes i com que el rei de Portugal no el va rebre com ell esperava a la tornada d’una expedició, va decidir que oferiria la proposta de conquerir aquell territori al rei veí, Carles V. La idea del navegant era arribar-hi a través de l’occident per evitar utilitzar la ruta portuguesa. El 10 d’agost de 1519 va sortir de Sevilla, rumb a Amèrica i així va ser com es va descobrir l’estret de Magallanes. El 16 de març de 1521 va tocar terra i va arribar a Cebu descobrint petites illes pel camí, com la de Leyte. Magallanes va ser ferit de mort però la resta de la tripulació va seguir l’expedició de retorn a Espanya, completant d’aquesta manera la primera volta al món.

L’interès d’Espanya requeia més en les illes Maluques, que en les illes de Ponent, que era com van anomenar a les Filipines, ja que eren considerades pobres. Aquestes van quedar oblidades gairebé fins a temps del rei Felip II, que va enviar una nova expedició liderada per Miguel Lopez de Legaspi, amb el títol de l’avançat i el monjo agustí Andrés de Urdaneta, el 21 de novembre de 1564. El primer punt que va veure l’expedició va ser Leyte, el 13 de febrer de 1565, després Mindanao, Bohol i Cebu. A cada lloc feien possessió del territori en nom de Felip II, de fet van anomenar les illes Filipines en honor al rei. A Cebu es va construir un fort, cases per als tripulats i es va batejar al rei i a la reina. Legaspi també va organitzar el govern. A partir d’aquí les expedicions espanyoles van ser per colonitzar les altres illes com Luzon. A Manila van haver de lluitar contra els insulars als quals van derrotar. Legaspi es va traslladar a Manila i la va fundar oficialment el 1571 i va formar govern. Evidentment el rajà Soliman va ser batejat i la població evangelitzada. A partir d’aquí la vella història, els espanyols obliguen a la societat a pagar impostos i declarar tots els metalls que tinguessin, també els obligaven a treballar certes hores al servei de la Corona. L’afany evangelitzador d’Espanya arribava fins al punt d’organitzar expedicions des de Filipines fins a Borneo per lluitar contra el sultà i convertir als musulmans, arribar fins a Cambodja i també anar a cap al nord cristianitzant Xina, Corea i Japó. Per a tal missió es va enviar a l’arxipèlag un gran nombre de monjos de diferents ordres, com agustins, dominics, franciscans, jesuïtes i recoletos. Els jesuïtes serien expulsats el 1770 després de l’ordre feta per Carles III, el 1767. Com que a la Xina i al Japó no van ser ben rebuts, molts monjos van morir martiritzats, el rei espanyol va decidir que millor que es quedessin a les Filipines.

Malgrat les ordres reals de respectar i no maltractar els filipins, les coses a les illes seguien un altre camí. Els espanyols amb poder es quedaven part de les retribucions que havien d’anar al tresor nacional i esclavitzaven a la societat. Els monjos augmentaven el seu capital i les seves terres, malgrat que obeissin el vot de pobresa i la corrupció passava a ser natural. Per això de tant en tant hi havia revoltés populars.

El 1598 es va establir la Real Audiencia que havia d’exercir el poder judicial des de Manila, així com enviar el pressupost de despeses anualment al rei exercint funcions governatives.

Espanya també havia de lluitar contra expedicions d’altres països com per exemple els holandesos que ja arribaven a les costes durant la primera meitat del segle XVIII. També els anglesos fondejaven les costes, els quals van arribar a pcupar Manila durant dos anys a partir del 1762 i els xinesos seguien amb el seu comerç, malgrat els intents de monopoli d’Espanya. Espanya també s’havia de protegir dels pirates moros de Mindanao i Joló, els quals no van poder derrotar fins a finals del s.XIX.

El 1989, amb l’excusa de l’explosió del vaixell Maine a les costes de la Habana, els Estats d’Units d’Amèrica va decidir atacar a Espanya, a les Filipines. De fet USA volia les Filipines com a port d’entrada a la Xina. Una flota nord-americana, liderada per l’almirall Dewey, va establir un bloqueig marítim a Manila conjuntament amb un aixecament a l’interior de la ciutat, ja que feia poc temps que s’havia executat al líder intelectual independentista José Rizal. Aquest havia inspirat el moviment independentista a través dels seus dos llibres “Noli Me Tángere” i “El filibusterismo”. Els espanyols es van rendir el 13 d’agost de 1898 en el que passaria a la història com la batalla de Cavite però els filipins van passar de tenir la bandera d’Espanya a la bandera dels Estats Units d’Amèrica.

Anuncis