Filipines, el país del lechon i de la carn en general. El país menys asiàtic per menjar a Àsia i el més espanyol.

Menjar a Filipines és molt barat si menges poc, i barat si menges normal. Als restaurants el plat de carn ronda entre els 35 i els 45P més 10P per l’arròs, en total, com a màxim, 1 dòlar americà. El que passa és que el plat de carn és de la mesura d’un platet de cafè, literalment. De tota manera si sou de menjar, podeu demanar dos de carn i dos d’arròs o un de carn, un de verdures, que generalment val 20P i un o dos d’arròs. Als mercats pots arribar a pagar entre 15 i 25P pel platet de carn. Generalment et donaran aigua gratis.

A Filipines mengen amb la mà o amb forquilla i cullera. Si es peix amb la mà, si no utilitzen els coberts. La cullera fa de ganivet i també és l’estri que utilitzen per posar-se el menjar a la boca.

Com a gairebé tota Àsia, cada àpat ha d’anar acompanyat d’arròs. Per ells l’arròs és com per nosaltres el pa.

A Filipines el dia comença d’hora, als pobles quan canta el gall. Així que a les 6.30 o 7.00 del matí ja esmorzen i res de pa amb melmelada o entrepà. Aquí el que es mengen per esmorzar pot ser el mateix que un altre dia es mengen per dinar o per sopar. Als restaurants tenen l’esmorzar filipí que és arròs, ou i salsitxa, llonganissa o alguna altra carn. L’hora de dinar comença a les 11.30, essent el més comú les 12.00 del migdia. El sopar acostuma a ser cap a les 18.00 o a les grans ciutats a l’hora que arriben a casa de treballar, cap a les 19.00. Sigui com sigui els restaurants estan oberts des del matí fins a la nit.

Per beure tenen la cervesa San Miguel, sí sí la mateixa que tenim a casa però la marca local. L’altra marca famosa és la Red Horse. Tot i que amb les menjades acostumen a beure aigua. Si estàs pel carrer pots beure un suc de coco o d’alvocat per només 10P.

Per menjar barat i local has d’anar als “restaurants” típics. Generalment són com magatzems, de cara al carrer hi ha una taula amb moltes olles. Directament vas obrint cada olla i preguntant el que és. Lo que surti de l’olla serà el que et posaran al plat de té. Si no t’agrada el menjar callejero pots anar a alguns dels moltíssims restaurants de menjar ràpid que tenen. Filipines és un dels països que més McDonald’s hem vist. A vegades veus la famosa M d’un restaurant a l’altre, com si juguessis al joc de l’oca però amb McDonald’s. L’altra cadena famosa és la KFC. El curiós és que als filipins els hi agrada tant el pollastre fregit i l’arròs que el McDonald’s s’ha adaptat i fa unes safates amb pollastre i arròs, també tenen un plat d’espaguetis. Gairebé és difícil veure-hi una hamburguesa. Lo bo és que per ajudar a passar la calor tenen el cono de gelat a només 10P. I si no han inventat una Coca Cola o taronjada granissada amb nata per 29P.

Com dèiem, hi ha molts restaurants de menjar ràpid, els hi encanta i es nota perquè en tenen de nacionals, com el Jollibee que és el McDonald’s filipí. La versió KFC filipina son Mang Inasal que et donen arròs il·limitat.

L’altra opció de menjar al carrer són les barbacoes. Generalment apareixen a l’hora de sopar al carrer o plaça principal. Aquí ho tenen tot en pinxos i ho couen al moment, posant al final la famosa salsa de tomata, estil quètxup però dolç. No és lo més barat del món, ja que cada pinxo està a uns 10P i per atipar-te n’has de menjar una bona quantitat però serveix per donar ambient i olor al carrer.

Anem a parlar una mica dels plats més importants.

Si voleu sopa, una de les més recomandes és la sinigang que porta pasta de tamarinde i la petita llima filipina que li dóna un gust molt especial.

Un dels plats més famosos del país és el adobo que pot ser de pollastre i de porc. Si és de pollastre es fregeix primer la carn i després es fa el adobo que és una salsa de vinagre, salsa de soja, all i llorer.

L’altre plat estrella és el Kare Lare que és un estofat de cua de vedella.

El lechón amb les seves versions però destacant el porc sencer a la brasa per als esdeveniments importants. Atenció aquí que lechón pels filipins també és la tècnica de cocció i no té per què ser porc.

Ja hem comentat que Filipines ens recorda a Llatinoamericà i menjant també. Aquí podem trobar els famosos chicharrones de Bolívia i Perú, és a dir, porc fregit. A més a més, a diferència d’altres països d’Àsia, no utilitzen gaires espècies.

Hi ha molts altres plats per provar però moltes vegades et serà difícil saber com es diu el que menges perquè quan ho preguntes només et diuen: porc, vedella, peix, pollastre o verdures. No t’acostumen a dir el nom del plat.

Si vols peix, hi ha dues versions famoses, el peix obert a la brasa o els calamars que fins i tot els pots trobar a la seva salsa.

Si vols verdures, també hi ha dos clàssics o l’albergínia escalivada o un mix de verdures saltades.

Si vols postre és difícil trobar-lo als restaurants. El que sí que hi ha són moltes pastisseries amb “facturas” i fins i tot en trobaràs alguna amb “dulce de leche”.

I per últim ens queda la cosa més estranya que hem vist fins ara, el balut. Un ou amb el pollet a dins…ens van dir que sensiblement es bull i ens van recomanar menjar el de 60 dies, en lloc del de 90 perquè encara no té les plomes. Al final no el vam provar, és més fàcil trobar-lo a la nit que durant el dia i mai vam coincidir. Potser per sort…

Anuncis