L’arxipèlag de les Visayas està formada per les illes Cebu, Negros, Panay, Siquijor, Bohol, Leyte i Samar. Aquí l’idioma matern de la gent és el cebuià, però tothom entén i parla més o menys l’anglès.

Si volem recorrer la regió sense caure en llocs típics de submarinisme, podem començar per Cebu, anar baixant fins a Lilo-an després d’haver fet barranquisme i nadat amb taurons balena i allí agafar un ferri cap a Dumaguete, a l’illa de Negros. De Dumaguete podem creuar novament el mar fins a l’illa de Siquijor. Després de recórrer aquesta petita illa, anirem cap a un dels punts més turístics del país, l’illa de Bohol. Però abans d’anar a Chocolate Hills, anirem a l‘illa de Panglao per gaudir de les platges i si en tenim ganes veure dofins i si tenim sort balenes (de març a juny). Per tornar a Cebu ho farem per Tubigon, ja que el ferri costa la meitat que des de Tagbilaran de l’illa. Amb aquest recorregut els locals et diran que has conquerit les Visayas.

Comencem per l’illa de Cebu, concretament per Cebu City, la capital de les Visayas, que té un aeroport internacional, que a vegades és una opció més barata que el de Manila. De Cebu concretament n’hem parlat en una altra entrada.

L’illa de Cebu és famosa per tenir al nord una de les millors zones de submarinisme i de platges com l’illa Mactan, l’illa Malapacua i l’illa Camotes però nosaltres agafarem un autobús des de l’estació del sud de Cebu city cap a Badjan. El dia comença ben d’hora perquè l’objectiu és arribar a les cascades de Kawasan cap a les 9:00 (o això ens recomanen els locals). El bitllet costa 125P i es paga directament a l’autobús. Dieu al conductor on aneu però sols us adonareu que heu arribat perquè la carretera travessa un carrer de casetes on totes tenen anunciat “canyonering”. I és que això és el que venim a fer aquí, un barranquisme a lo bèstia. L’aventura costa 1500P però es pot rebaixar, segons la nostra experiència fins als 900P, la clau és allunyar-vos del grup de persones que us esperen a la baixada de l’autobús i després esperar que se us apropi algú o buscar algú amb el qui negociar discretament. Al lloc on contacteu podeu deixar les motxilles, canviar-vos de roba i us deixaran unes sabatilles per mullar. Poseu-vos uns pantalons curts i una samarreta que es puguin mullar i embrutar. L’excursió comença amb moto (fàcilment tres en una moto) fins a l’entrada del parc, la qual “pagarà” el vostre guia. Després caminar uns 15 minuts fins a trobar el riu i a partir d’aquí anar seguint el curs del riu i anar saltant. Es comença per un salt de 15 metres i s’acava amb un salt de 15 metres que sembla molt més petit que el primer. Això es deu al fet que pel mig n’haureu saltat un de 35 i un de 45. Després de tot això us podeu quedar nedant a la cascada Kawasan.

Per seguir el dia i passar la nit podeu anar a la platja Moalbal però nosaltres vam preferir seguir ruta perquè la platja ens va semblar que estava a 4 km de la carretera.

Així que de Kawasan vam agafar el pròxim autobús fins a Barton, que costa 55P i des de la mateixa terminal en surt un cap a Oslob (40P). Nosaltres vam anar a Oslob per indicacions locals però al poble no hi ha res i l’allotjament és car. Així que millor si us quedeu a Tan-awan que és el lloc des d’on es fa el snorkel amb els taurons balena.

Per dormir a Oslob ens demanaven 500P per parella. Vam poder arreglar quedar-nos al pati d’una de les guest house però pagant 200P i utilitzar el bany i la dutxa. A la plaça principal del poble, al darrerae de la qual hi ha el mercat, es posen les típiques parades de barbacoa filipina.

De Oslob s’ha de tornar enrere fins a Tan-awan. Nosaltres vam agafar un tricicle per 30P, regatejant dels 100P originals. Per anar a veure els taurons toca matinar perquè la cosa comença a les 6:00 i acaba un parell d’hores més tard. El snorkel costa 1000P pels estrangers, la meitat pels filipins, més 100P pel parc. Això és innegociable. El temps a l’aigua entre taurons balena és de mitja hora. Tranquils que en veureu perquè els alimenten des d’una barca, fet que ens vam “esmorzar” quan ja estàvem allí. El fet és que l’atracció consisiteix en alimentar els taurons, fet que ha fet que molts d’ells deixin d’emigrar en les èpoques que corresponen. Culpa nostra. Si haguéssim investigat una mica, ens hauriem adonat d’aquest turisme poc sostenible i no hi haguessim anat, però a vegades, quan et deixes guiar pel local les coses surten bé i altres no tant. Els taurons balena són un dels peixos més grans del món i ho podreu comprovar vosaltres mateixos quan us passin a tocar dels peus.

Si volem creuar a l’illa de Negros, hem d’agafar un autobús que ens porti al port de Lilo-an, que costa 60P. Espereu-lo directament a la carretera i pregunteu si va allí. De Lilo-an surt cada hora en punt un ferri cap a Sibulan. El viatge tarda gairebé una hora i costa 62P. En arribar al port ja hi ha els moteros i els jeepneys que esperen per portar-te a Dumaguete. El jeepney costa 11P fins al centre o 20P fins al port.

Dumaguete viu al voltant de la plaça principal on hi Informació i Turisme, l’església, el McDonald’s 24h amb internet i el Jollibee. Del centre es pot anar caminant tranquil·lament fins al port per l’avinguda Rizal.

Des de Dumaguete hi ha diversos ferris cap a Siquijor, un d’ells és a les 15.30h, el viatge és de dues hores i costa 200P més 15P d’ús de terminal. Tranquils aquesta l’utilitzareu perquè hi ha aigua, wifi i per carregar, tot gratuït.

A Siquijor l’opció més econòmica per pernoctar és acampar al càmping Aninipot que hi ha a la muntanya seguint el carrer del port, el que va perpendicular a la carretera principal. Plantar la tenda costa 150P i entrar al càmping 10P però no sabem si els que hi acampen han de pagar l’entrada perquè de camí al càmping (toca experiència personal) una senyora ens va entendre perfectament quan li vam dir que volíem acampar al seu pati i pagar menys. Ens va entendre tan bé que ens va deixar acampar a casa seva durant dues nits, ens va alimentar tres dies i ella i la seva família ens van fer sentir uns més de la seva família. Només els hi ho vam poder agrair cuinant un dia truita de patates i milaneses.

Per visitar l’illa de Siquijor, la millor opció és llogar una vespa, el preu del qual està entre 300 i 400P. Una vegada més agraïm a la familia, ja que el gendre ens va fer el tour amb la moto només deixant-nos pagar la gasolina. Els atractius de l’illa són diversos entre monuments, naturalesa, platges, cascades i coves.

Des de la ciutat de Siquijor, on podrem visitar l’església San Francesc d’Assis i la torre de la campana, el primer punt és San Juan, que de fet és el lloc de platges per excel·lència de l’illa però totes són privades, així que haureu de pagar al resort si en voleu gaudir. O esperar-vos a tornar a la de Siquijor que és gratis.

D’allí cap a Lazi per veure el convent més gran del país, el de Sant Isidre. Però abans podem parar a l’ombra del centenari arbre Balete on hi han muntat un “”food spa”” per 10P. A prop del convent hi ha les cascades Cambugahay on només s’ha de pagar 10P per deixar la moto. Banyar-se és gratuït.

El pròxim punt que tot local us dirà que heu de fer és anar al resort Salagdoong on haureu de pagar 25P per persona i 20P per la moto. Al loc alquilen cabanes però hi ha taules i barbacoes al costat de la platja per ús lliure. La gràcia és tirar-te de les plataformes artificials que han fet a uns 30 metres d’alçada.

Des d’aquí el recorregut segueix tancant el cercle fins a Siquijor. Pel camí ens saltem unes quantes coves, però després de la de Corea vam decidir que no pagàvem per cap més.

Pròxim destí l’illa de Bohol. Per unir l’illa de Bohol amb la de Negros o Siquijor, és pel port de Tagbilaran. Des de Negros, Dumaguete, hi ha més freqüència que des de Siquijor, Larena. Des de Larena el ferri surt, com a mínim els dimarts i els dijous a les 19:00, arribant a les 23:00 a Tagbilaran i costa 225P. La part bona és que si arribeu a la nit a Tagbilaran, us podeu quedar a dormir a la terminal del port.

La capital de l’illa de Bohol és Tagbilaran, una ciutat amb poc encant. Tot passa al voltant de la plaça principal on hi ha l’església i el museu nacional de Bohol, d’entrada gratuïta. Al museu podrem fer una ràpida introducció a la flora i fauna de l’illa, la seva història i els costums.

Des de Tagbilaran es pot anar amb jeepney (25P sortida dos carrers per darrere del museu) a l’illa de Panglao. Tothom diu que aquesta illa, especialment Alona Beach és un paradís. Ho deu ser fora de temporada de pluges, ja que al juliol la platja és petita i està bruta d’algues i escombraries. El jeepney et deixa a la corba de la carretera principal, d’allí només cal travessar la carretera i baixar cap a la platja. El carrer perpendicular i el paral·lel al mar estan plens de botigues i restaurants pensats pels turistes. L’atracció turística és veure de dofins, durant tot l’any, i el de balenes de març a juny. No us en podem comentar res perquè no ho vam fer, aquests animals ja els portem vistos d’Argentina.

Dormir a Panglao no és gens econòmic però si quan arribeu a la platja gireu a la dreta i camineu fins que no pugueu més, arribareu a una petita cala on hi té la sortida un resort. Nosaltres vam preguntar per acampar i ens hi van deixar estar gratis. Si no, possiblement l’opció més barata sigui tornar a Tagbilaran, l’últim jeepney passa a les 17.00h.

Tornant a l’illa de Bohol hi ha tres activitats que destaquen. La més propera a la capital és fer el restaurant bufet pel riu Loboc, si ens coneixeu, sabeu que no ho vam fer, massa guiri.

La segona parada clàssica és a la Fundació Tarsier de Filipines per veure els divertits tarsier. Aquest animaló és el primat més petit del món i actualment només viu a Filipines, Borneo i Indonèsia. Així que intentarem veure’l en el pròxim país de destí.

La tercera i el nostre motiu per visitar l’illa és veure les Chocolate Hills. L’autobús des de Tagbilaran direcció Carmen, costa 60P surt de l’estació Integrated bus terminal de la capital. No està lluny del centre, nosaltres hi vam anar caminant però una vegada allí vam veure que hi havia jeepneys. Al costat de l’estació hi ha el mercat de Tagbilaran i un gran supermecat que ens servirà per reomplir el “”rebost””. S’ha de dir al que cobra els bitllets que us pari a Complex Chocolate Hills, uns 4km abans d’arribar a Carmen.

Aquest conjunt de turons d’entre 30 i 50 metres d’alt són el resultat d’anys de sedimentació d’algues i de closques de mol·luscos. Antigament pràcticament tota l’illa de Bohol estava submergida sota les aigües del mar que amb el temps es va anar enretirant i d’aquí que hagin aparegut aquestes mes de 1000 curioses formacions rocoses.

Un altre punt des del qual es veuen les Chocolate Hill és al pic Sagbayan, cap a Tubigorn que és la manera més barata d’unir l’illa de Bohol i Cebu, ja que el cost del ferri està a la meitat de preu que des de Tagbilaran i tarda 1 hora i mitja, més o menys. Des de Carmen hi ha un auto bus que et deixa a la plaça principal de Tubigon i costa 50P. El bitllet de l’autobús es paga directament a dalt, nosaltres el vam agafar a les 16:00h. Els locals us diran tots d’anar amb la van, ja que és més ràpida però també més cara. Els bitllets de ferri es compren darrere del mercat, 250P més 5P de no sabem que. La taxa de port és de 20P. L’últim ferry surt a les 18.45h. El port està a menys de 200 metres, així que salteu-vos als que us ofereixin portar-vos amb moto.

A la plaça principal de Tubigon hi ha l’església i les paradetes amb barbacoa filipina. També hi ha un McDonald’s 24 hores i un supermercat.


Hauries de saber:

– Aquesta ruta la vam fer amb 6 dies.

– Els preus d’autobús i d’allotjament i estan anotats durant el post.

Més fotos de Cebu, Negros i Siquijor.

Més fotos de Bohol i Panglao.

Anuncis