​Quan arribes a Filipines com a turista has de saber diverses coses, una és que menjar és molt barat. Una altra és que dormir no ho és tant però si tens una tenda de campanya, pots acampar a algunes platges i fins i tot et deixaran fer-ho als jardins de les cases. L’altra cosa que has de saber i que no t’esperes és que a Filipines la gent no camina, aquí està tot pensat pels vehicles i moltes vegades no trobaràs veredes.

Els filipins adoren el basquet. Quan dius Argentina, la primera paraula que els ve als llavis és Ginnobili i la segona “Don’t cry for me Argentina”. Ningú ens va dir ni Messi ni Maradona! A tots els pobles hi ha una pista de basquet pública i a qualsevol racó una cistella on sempre hi ha algú jugant. He de reconèixer que si bé no són alts, tenen estil.

Si tens gana a mitja tarda, tens els snacks filipins. A mitja tarda apareixen pel carrer paradetes que venen diverses coses, algunes que encara ara no sabem que són i altres tan comuns ja com famós ou dur que portem veient per tota l’Àsia. Senzillament un ou dur, amb una mica de sal. També hi ha els cacauets que a vegades els torren amb bitxo picant o si vols una mica de fruita, tens el mango tallat.

El que potser t’esperes però tot i així et fa il·lusió és beure’t una San Miguel (filipina) a la platja, veient com es pon el sol. Arribar a la platja amb jeepney 25P, San Miguel 45P, tenir la sensació d’estar a casa no té preu.

Una cosa que encara ens sorprèn gratament és que la gent t’ajuda a canvi a res. Fins ara pensàvem que era algo del budisme i el karma però a Filipines, no són budistes així que senzillament es deu al fet que són molt millors persones que a occident. Aquí ens ha arribat a acollir una família a casa seva i tractar-nos com a família sense conèixer-nos de res, durant 3 dies. Estàvem buscant un lloc on dormir i ens van oferir el seu jardí per posar la tenda de campanya, així de fàcil. Un altre senyor, va parar el seu cotxe al mig d’una avinguda per invitar-nos a pujar, ja que estàvem sota un arbre “resguardant-nos” d’una tremenda pluja. No només ens va portar fins on anàvem sinó que ell es va desviar totalment, va fer mitja volta, per portar-nos al destí.

Hi ha moltes coses que no t’esperes quan viatges a un altre país però la bondat de la gent és el que més ens està sorprenent, de lluny.

Si estàs recorrent la zona de Bontoc i Banaue no t’esperes trobar-te, principalment, homes amb la boca i les dents vermelles com si els haguessin donat un cop de puny però és estrany perquè estan d’allò més contents. El que passa és que en realitat no s’han barallat amb ningú i tampoc s’han caigut per les escales, ells estan mastegant Moma. Una barreja d’herbes estimulant, més sana que el tabaco i diuen que més efectiva que el cafè però, definitivament, menys agradable a la vista. De fet, en places i oficines de la zona veureu cartells on es prohibeix mastegar aquesta barreja i és que quan l’escupinen deixa una taca vermellosa al terra per tota l’eternitat.

Anuncis