A principis del segle XVII els manxús envaeixen Corea i després de capturar a la reina, les concubines reials i al príncep, forcen al rei a rendir-se. Corea passa a dependre de la dinastia Qing, fundada pels manxús i a pagar-los tribut, així com a donar-los armes i subministrament.

Cap al segle XVII arriba el cristianisme que ràpidament guanya adeptes amb la idea de trobar-se amb Déu després de la mort. Els conflictes entre cristians i budistes van en augment a principis del segle XVIII fins que el rei prohibeix el cristianisme i persegueix els missioners. Després de la gran matança de missioners francesos, França troba l’excusa perfecta per entrar en conflicte armat amb Corea i obligar-la a obrir els ports. Corea guanya, el 1866, i aconsegueix no obrir-se al nou món del qual n’era recelós. Fins i tot fa front a les tropes nord-americanes el 1876. Finalment, amb l’intenció de salvar la sobirania i modernitzar-se, firma un tractat amb el Japó, el 1876 i es compromet a obrir els ports de Busan, Wonsan i Incheon i posteriorment pacta amb USA, Gran Bretanya, França, Alemania i Rússia. Comença un temps de modernització i influències estrangeres al país.

El 1897 el rei Gojon s’autoproclama emperador de Corea i canvia el nom del país a Gran Imperi de Corea, del qual en te un poder absolutista.

Després de la derrota de Xina davant del Japó en la guerra del 1894-1895, i la posterior victòria nipona contra Rússia, Corea es queda sense protectors, fet que aprofita el Japó per envair el 1905 i finalment convertir, el 1910, a Corea com una colònia japonesa. Durant aquest temps, el Japó explota la península com un lloc de mà d’obra barata i de producció d’aliments. Instauren fàbriques, els productes de les quals, van destinats a l’arxipèlag, obliguen als homes a anar a lluitar a la Segona Guerra Mundial i exploten sexualment a les dones. Tots els recursos econòmics de Corea van directe al Japó per fer front a la participació durant la Segona Guerra Mundial, empobrint d’aquesta manera la península. La invasió japonesa és, des del primer moment, rebutjada per la gent que veu com Japó els prohibeix els seus símbols, la seva llengua i els imposa una educació colonialista. Els moviments nacionalistes no es fan esperar i el 1919 es fan més presents, formant un govern provisional coreà a Shanghai.

La derrota del Japó el 1945, a la Segona Guerra Mundial, allibera a Corea del seu invasor, però la província queda repartida entre l’URSS i els Estats Units d’Amèrica, dividida pel paral·lel 38. Els Aliats convoquen eleccions el 1948 però l’URSS, no les accepta, ja que estan organitzades per USA (estem ja a la Guerra Freda). Així que a la part nord, Corea del Nord, s’instaura la República Democràtica Popular de Corea liderada per Kim Il Sung, en forma de dictadura comunista, que encara dura avui en dia. Al sud es realitzen les eleccions però el seu guanyador, Syngman Rhee, estableix una dictadura famb el suport de Truman, el president de USA, que el que volia era contenir el comunisme.

Corea del Nord, aconsegueix suport militar de l’URSS i llança una ofensiva contra el sud, el 24 de juny de 1950 travessant el paral·lel 38 i reduint el règim militar del sud a Pusan. Ràpidament, USA aconsegueix el suport de l’ONU per enviar tropes d’arreu del món, liderades pel general McArthur i lluitar contra el comunisme. Paradoxalment, l’absència de l’URSS, al consell general de l’ONU, en protesta perquè aquesta havia posat a Taiwan com a representant de la Xina, enlloc de la Xina comunista, va afavorir que el vot de lluitar contra el comunisme triomfes.

Així que amb el General McArthur al capdavant, la contraofensiva va fer recular les tropes nord-coreanes fins al paral·lel 38 novament i l’ambició nord-americana va fer que anessin més enllà, fins a conquerir Pyongyang, la capital de Corea del Nord. Davant d’aquest fet, la Xina comunista va donar suport a Nord Corea i van fer recular, de nou les tropes sud-coreanes. Finalment, la guerra es va resoldre en un “empat” als despatxos, amb la firma de l’Amnistici de Panmunjong del 1953.

El govern de Rhee, va rebre tot el suport dels Estats Units, per tal d’evitar que entressin a Corea del Sud les idees comunistes del nord. El règim empresona tota aquella persona que s’hi oposa, realitza reformes agrícoles i reprimeix qualsevol acte de protesta. Es duen a terme eleccions on sempre guanya el partit de Rhee, motiu pel qual sempre hi ha la sensació d’eleccions fraudulentes. Finalment, la pressió popular obliga al dictador a dimitir el 1960.

Les pròximes eleccions les guanya el Partit Democràtic i puja el poder Po Sun Yun, però un any més tard es produeix un cop militar que derroca al govern democràtic. La junta militar liderada per Chung Hee Park suprimeix les llibertats democràtiques i empresona tots els membres del govern anterior.

Park guanya a les pròximes eleccions però la gent s’hi oposa. La resposta va ser la declaració de la llei marcial, suprimint les lliberats polítiques i sindicals. El país duu a terme una política industrialitzadora que empobreix als agricultors, els quals s’han de traslladar a la ciutat per tal de poder sobreviure. El poble passa moments de gana i misèria, mentre el país es converteix en una potència econòmica industrialitzada.

El 1979, Park és assassinat fet que provoca la reimplantació de la llei marcial, novament. El 18 de maig de 1980, un dia després de la controvertida llei, la gent surt als carrers de Gwangju. El fet passa a la història nacional, com a matanssa de Gwangju, ja que la repressió és al nivell de guerra, assassinant a milers de persones. El nou règim de Chin Doo Hwan, també sota la falsa coberta de democràcia amb eleccions fraudulentes, governa fins al 1987 que designa el seu successor en la figura de Roh Tae Woo. La gent surt al carrer a protestar, a demanar la formació de sindicats i augments de sou, millorant la qualitat laboral i de vida de la població social.

L’oposició no s’acabava de posar d’acord i això feia que el govern anés guanyant les eleccions fins que finalment, el 1998 el líder de l’oposició unificada Kim Dae Jung va guanyar les eleccions i va declarar amnistia pels presos polítics i restablir les relacions amb el país de Corea del Nord.

Anuncis