El Japó és un país car, molt car si et mous amb pressupost motxiler. Aquí ampliarem alguns dels punts que més preocupen als viatgers de baix pressupost. Recordem que, d’abril a juny del 2017, 1U$D era ¥108; per fer-ho ràpid dividiu els preus per 100.

– Menjar: Menjar en un restaurant no baixa de ¥500 per persona i sembla que les racions no són per compartir, a jutjar per la mida dels plats exposats en plàstic (al Japó és comú que en lloc de fotos del menjar, tinguin a l’aparador una rèplica de plàstic del plat en qüestió). A més a més, el protocol del Japó diu que cada comensal ha de demanar-se un plat. El concepte de “menjar de carrer” pràcticament no existeix i als llocs on n’hi ha és car pel que ofereixen, per exemple un frankfurt clavat en un pintxo uns ¥300. Així que ens queden els supermercats. Aquí obrem dos punts, els supermercats tal qual nosaltres entenem i les Convenient Stores. Aquestes últimes són minisupers on un oficinista pot trobar tot el que necessita de manera urgent, és a dir, una mica més car de l’esperat: una camisa blanca, maquillatge, pasta i raspall de dents, màquina i espuma d’afaitar, diaris i revistes, paraigües i impermeables i evidentment menjar. El menjar que venen pot ser preparat i llest per menjar o de cocció instantània, és a dir, que només necessita aigua calenta o microones. Generalment aquests dos elements us els ofereixen, en aquests tipus de botigues, de manera gratuïta (és una dada que heu de recordar per més endavant). Nosaltres les safates les vam descartar, ja que el menjar tenia pinta a plastiquero i a més a més

La quantitat-preu no ens va agradar. Així que, en aquestes botigues, només ens queda l’opció del menjar instantani. Més endavant farem focus en aquest concepte. Si teniu la sort de trobar un supermercat, estareu més contents. Atenció perquè no són fàcils de trobar, generalment estan a la planta baixa o al subsòl dels centres comercials i un centre comercial potser senzillament un edifici, el que nosaltres atribuiríem a un edifici d’oficines. Als supers entra en joc l’opció de les safates de menjar llestes però és una opció que només contemplarem per sopar. Per què? Perquè a partir de les 18:30 fan descomptes que aniran incrementant a mesura que vagi passant el temps, fins cap a les 21:15. Una cosa que vam aprendre, si voleu escollir el que menjar (enlloc de conformar-vos amb les sobres) és que heu d’arribar al super cap a les 19:00 i fer una ronda de reconeixement del menjar que ja està rebaixat. Quan hàgeu escollit el que voleu, agafeu la safata, aquest punt és la clau, i espereu-vos. Cada vegada que vegeu el responsable del super que torna a passar per la nevera on hi hauria d’haver la vostra safata, apropeu-vos, ensenyeu-li i deixeu-la de nou a la nevera, just davant vostre. Ell la tornarà a marcar, amb el nou descompte. Torneu-la agafar i repetiu l’operació fins que com a mínim estigui al 50% de descompte. Segons quin menjar i si és cap de setmana, pot arribar a rebaixar-se fins un 75%. Per aconseguir aquest descompte heu d’estar-vos al super fins passades les 21:00 (recordeu que hi heu hagut d’entrar com a molt tard a les 19:00, a fi de poder escollir). Hem d’afegir que no totes les safates arriben a tenir aquest descompte. Nosaltres vam sopar un dia un peix per ¥260, rebaixat al 50%, amb una safata d’arròs blanc cuinat de 200gr per 90¥ (l’on demà vam trobar el peix rebaixat fins a un 75¥%, a 130¥). Molts supers tenen microones per esclafar i alguns, una zona amb taules i cadires per menjar, si no, al pati gastronòmic del centre comercial.

Tornant al tema del menjar instantani, al super també serà el lloc on comprar els noodles instantanis, ja que es fàcil trobar un paquet de 5 paquets per ¥220 o paquets individuals per ¥45. Aquí és imprescindible tenir un tupper (element que mai pot faltar a la vostra motxilla, igual que un termo). Per fer més consistent els noodles podeu acompanyar-los amb pa o comprar, al super, unes safates d’arròs precuinat, per 100¥, que s’acaba de fer al microones. Així que per un dòlar i mig teniu un dinar. L’aigua calenta pels noodles la podeu aconseguir als convenients stores, on podeu aprofitar per comprar el pa o entreu directament i us carregeu el tupper o el termo d’aigua gratis. En aquestes botigues els noodles són més cars, els més barats ¥100, i si no teniu tupper haureu de comprar els noodles que porten el “bol” inclòs, però també, els més barats superen els ¥100.

Una opció ben nostra és fer-se un entrepà. En aquest cas sera de pa de motlle i un paquet de 6 llesques no l’hauríeu de pagar a més d’entre ¥108 i ¥113 (els més barats al Family Mart i al 7eleven, el de la seva marca). Les llesques de pa de motlle són entre la meitat i el doble més gruixudes que les nostres i per ser sincers, molt més bones, molt esponjoses. El farcit mes econòmic i rendidor son les llaunes de peix en tomàquet, la més barata ¥108 (al 7eleven). Així que per uns 2$ us podeu fer dos entrepans triples de “sardina” i si li voleu posar verd, les bosses de brots de soja estan entre ¥26 i 32. O als supers trobareu un taco de tofu fresc per uns ¥60.

Amb el que us hem explicat fins ara, ja tenim el sopar i el dinar arreglats. L’esmorzar és més senzill, en aquestes botigues venen bosses amb pastissets per ¥100, que en podeu esmorzar dos dies o dues persones o l’opció del pa amb melmelada o crema de xocolata, que haurem comprat al super per ¥100. Aquesta opció rendeix més dies. Si sou dels que necessiteu cafè al matí, a les botiguetes en trobareu d’instantani, a vegades 2 per ¥100 i si no, teniu el cafè del Mcdonalds (al Japó no hi ha McCafe) per¥100 i a més a més podreu carregar els dispositius electrònics i si teniu sort, wifi gratis. Si ho voleu fer més barat, poseu aigua al termo i us feu un te. Per esmorzar o berenar més estil japonès podeu comprar els onigiri, els trianglets d’arròs farcits i embolicats amb algues que ronden els ¥100 per unitat.

– Dormir: si aneu amb pressupost motxiller, oblideu-vos dels hostels, no baixen de 15$ per persona i nit, l’habitació compartida. Una de les webs amb millors ofertes és Booking.com. Alguns blogs us diran que els Manga Cafe o els Hotels Capsula són l’opció barata al dormir, pero quan fas comptes t’adones que tampoc s’ajusta al pressupost motxiller, perquè la nit acaba sortint a més de 10$ per persona. També us diran que el
Couchsurfing, que si bé pernoctar sí que és gratuït, ens sembla poc educat arribar amb les mans buides. Nosaltres sempre cuinem el sopar i a més a més l’hi heu de sumar que potser necessiteu un transport públic per arribar a la casa i un altre per anar al centre, i al Japó el bitllet no baixa mai de ¥250. A més mes, depèn de l’hora que quedeu, haureu de deixar la motxilla en una taquilla. Sumant tot, tampoc baixeu dels 10$. Els McDonalds 24h, serveixen a mitges. La majoria tanquen les sales, per netejar-les, entre 2 i 5 hores durant la matinada, quedant com a 24h el servei de take-away. Els blogs també us diran d’acampar al parc o anar a les bugaderies 24h. La primera opció no és tan fàcil com sembla, ja que no hi ha molts parcs i menys a prop de les estacions de trens (que segurament serà on haureu deixat la motxilla mentre recorreu la ciutat) i a més depèn de l’època de l’any que hi aneu, fa fred. La segona, sembla una bona idea però heu de trobar una bugaderia per zona que us convé. Una opció és dormir a les estacions de trens i autobús i fer-se una ruta de manera que viatgeu amb els autobusos nocturns, fareu més quilòmetres però dormireu a l’autobús.

Si heu de deixar les motxilles, a totes les ciutats hi ha taquilles, a vegades pel carrer o als centres comercials i sempre les estacions de trens. Les taquilles grans, on hi caben dues motxilles grans, estan entre els ¥600 i els 800. Nosaltres només vam trobar l’excepció de Kyoto que costava ¥400. Hi ha dos tipus de taquilles, les que accepten monedes i bitllets de ¥1000 i les que només accepten monedes de ¥100, en aquest cas, a vegades hi ha una màquina que et bescanvia el bitllet de ¥1000 i si no, a les botigues o els mateixos vigilants del tren us bescanviaran sense problemes.

Alguns exemples de preus de les Taquilles on hi caben dues motxilles grans (en cas d’una també hauria de ser aquest grandària) (pendent de completar)

Tokyo
•Tokyo station: ¥600
•Tokyo station kajibashi parking lot, d’on surten alguns autobusos de Willer Express (35°40’35.5″N 139°45’56.9″E): ¥500 ( nomes monedes)
•Shinjuku station: ¥700

Kyoto
•Kyoto station: ¥700
•Aeon mall ( està a : ¥400 (només monedes)

Kanazawa
•Kanazawa station: ¥600 (els dos sistemes)

Himeji
•Himeji station: ¥700

– Internet: cap problema, hi ha wifi lliure per tota la ciutat, a les estacions de trens, a les botigues i a alguns McDonalds, tot i que en aquest cas la connexió és d’intervals d’una hora amb una altra hora entremig sense. No necessiteu cap número de telèfon per registrar-vos, com passava a Rússia o a la Xina, com a molt una direcció de correu electrònic. A algunes oficines d’Informació i Turisme hi ha ordinadors lliures amb internet.

– Carregar dispositius electrònics: a algunes estacions i centres comercias hi ha endolls a les parets, tot i que no sempre es pot. Com a mínim, abans que us vinguin a avisar, de la manera més educada possible, que no podeu, ja li haureu donat una mica de càrrega. A alguns supermercats, a la zona de menjar també hi ha endolls. L’opció que no falla mai és al McDonalds, acostumen a tenir, com a mínim, un taulell a la paret, amb tamborets individuals i endolls. Així que per només ¥100, el preu d’una cafè, un gelat, un refresc petit, una minihamburguesa o un pastisset de poma, podreu carregar-lo i potser tenir una hora d’internet lliure. L’altra opció és entrar al local de menjar ràpid quan estiguin atenent i passar sense consumir, una vegada entaulats mai us vindran a dir res.

– Aigua: cap problema per beure de l’aixeta i a més a més hi ha fonts pel carrer. Als patis gastronòmics dels centres comercials hi ha un dispensador d’aigua freda. L’aigua calenta, com hem comentat, a les Convenient Stores.

– Banys i paper de WC: cap problema, hi ha banys públics i gratuïts per tota la ciutat, força nets i sempre tenen paper de WC. Inclús hi ha llocs que tenen els famós wc amb xorros d’aigua per netejar-se bé les parts íntimes.

– Entrades a lloc turístics: com és d’esperar al Japó, saladetes pero per ser justos, no molt més cares que a Xina. La mitjana és de ¥600 essent el més barat que hem pagat ¥200 pel museu de la pau d’Hiroshima i la més cara ¥1000 pel castell de Himeji. La part positiva és que hi ha força coses gratuïtes, sobretot a Kyoto, com per exemple el Palau Imperial i alguns dels temples protegits per la UNESCO. El mateix passa a totes les ciutats, totes tenen algun temple important i/o jardí gratuït; fins i tot a Tòquio podem trobar museus amb entrada gratis. L’únic que mai hem trobat gratis són els castells, que costen entre ¥500 i 600, excepte el comentat de Himeji.

Tenim pendent fer una llista de coses gratuïtes per ciutat.

– Recórrer les ciutats: a excepció de Tòquio, la resta de ciutats es poden recórrer les atraccions turístiques caminant. Tòquio és la que distancies més grans i és aconsellable pagar-se un dia o dos de passe de metro, a no ser que estigueu una setmana per la ciutat.

– Transport pel país: l’opció més econòmica és el passe de bus de la companyia WillerExpress que a més a més et permet viatjar a la nit. Per mes informació de transport veure el post Com moure’t pel Japó. Si heu d’agafar trens, sabeu que al costat de les peincipals estacions de trens, com a mínim de Toquio i Kioto, hi ha botigues de venda de cupons de descompte que venen bitllets més barats i són totalment legals. Comprovat.

Anuncis