Ser turista al Japó és costós i si viatges a l’estil motxiler, molt costós. El dormir, el transport i el menjar són cars, sobretot dormir i viatjar, de mitjana és tres vegades més car del que pots arribar a pagar a Xina o Rússia, per exemple. No feu cas als post màgics que pugueu trobar pels blogs amb títols a l’estil “viatjar barat pel Japó”, no existeix tal cosa.

La bonica manera d’aconseguir una mitjana de despeses diàries per sota dels 10€ és si has treballat en algun hostel, com a mínim dues setmanes, a canvi de menjar i dormir. Si fas això, és evident que durant 14 dies no et desplaçaràs, no gastaràs en menjar ni en dormir i per tant el denominador de l’equació augmentarà mentre que el numerador es mantindrà constant. I voila! La mitjana de despeses es converteix màgicament en 10€ diaris… però qui està disposat a invertir així el temps de les seves vacances anuals? Nosaltres ho hem fet, perquè estem en un viatge llarg i ens ha servit per descansar, menjar molt i bé, fer intercanvi cultural i com una experiència nova però si traiem aquests dies de l’equació de despeses diaries, al Japó hem gastat el doble del que ho hem fet a Xina, Mongòlia o Rússia i en pitjors condicions.

Un consell, al Japó és fàcil trobar feina netejant hostals, la majoria a canvi de deixar-te dormir gratis, alguns li sumen el menjar i d’altres fins i tot et pagaran. Perquè això últim passi has de tenir una visa amb permís de treball o una d’estudiant, que la pots aconseguir anotan-te a un curs de japonès. És una opció interessamt, ja que l’hora de neteja es paga a 10 U$D!

Hi ha dues coses bones que no t’esperes en quant a descomptes. La primera és que hi hagi un mercat paral·lel i legal de venda de cupons de descompte per a qulsevol esdeveniment. Entrades de teatre, cine, festivals, concerts, etc. Però les dues més inteeessants pels turistes és descomptes a restaurants i venda de bitllets de tren. L’altra cosa i és la que us explicarà tothom està relacionada amb els descomptes als supermercats. Aquests dos punts els desenvoluparem al post de Pressupost per Motxillers.

Passat l’ensurt del pressupost, et trobaràs amb coses que no t’esperes i que són força agradables, per exemple que molta gent parla angles i que són molt amables però és una amabilitat diferent de la que ens vam trobar a Xina. Aquí és més cultural, més protocol·lària. Per exemple quan marxes d’un lloc fan una reverència i el grau d’inclinació serà major com més respecte es vulgui demostrar. Cada vegada que entres i surts d’una botiga et diran hola i et donarà les gràcies, allargant l’última síl·laba, convertint-ho en una cantarella.

Si ets turista t’alegrarà saber que no cal que et compris una guia de viatge, ja que tenen una pàgina web anomenada “Japanguide” que està totalment actualitzada i té tota la informació, que com a turista, puguis desitjar. A més a més a les oficines d’Informació i Turisme tenen milions de prospectes i mapes turístics, fins i tot, en ciutats com Tòquio tenen una guia gratuïta en castellà. De fet no és per menys perquè no t’esperes que cada vegada que t’allotgis en un hostel hagis de pagar una taxa per turisme que depèn del preu de l’habitació.

Una cosa que has de saber és que aquí condueixen a l’estil britànic, és a dir,  per l’altre costat. Aquest fet no afecta només als vehicles sinó també a les persones, ja que per exemple si puges per unes escales mecàniques i no ho vols fer caminant, t’has de posar a l’esquerra de manera que el carril de la dreta quedi lliure pels que tenen pressa. Encara t’esperes menys que això apliqui a tot el Japó menys a Osaka!

Tothom sap que els banys japonesos tenen algo especial. Així que ves a tants lavabos públics com puguis i en tots et trobaràs una cosa diferent. El que es curiós és que ells anomenen als seus lavabos super sonics amb xorros d’aigua i fins i tot seroll ambiental d’aigua, per si et fa vergonya que el veí pugui escoltar el teu xorilli… doncs els anomenen estil Oest i el que per ells és un bany estil japonès és el que només és un forat al terra i has de posar-te de cluquilles.

Una altra cosa molt bona i que no t’esperes és la seguretat. Sense necessitat d’haver policies a cada cantonada el Japó és un país segur. Tant que la gent puja al metro amb la cartera oberta o deixa la motxilla a la taula del restaurant i després van a fer la comanda al mostrador o deixa la bici sense lligar, amb el GPS i una motxilla penajnt al parc i ells van al temple a resar…realment és una sensació molt bona.

Quan vas a comprar a una botiga i al banc ha canviar diners, no t’esperes que els diners els hagis de posar en una safata enlloc de donar-los directament a l’altra persona. El problema d’on deixar el paraigües quan entres en un lloc tancat, al Japó ja el tenen resolt. A l’entrada de moltes botigues o centres comercials hi ha una máquina que l’embolcalla. El que no t’esperes és que la vida al Japó sigui en vertical, molts dels edificis que des del carrer semblen d’oficines en realitat són centres comercials, restaurants, museus, supermercats, etc. A vegades entres en un d’aquests llocs i literalment et perds. Si tens sort de tornar a veure la llum del dia, segurament no hauràs sortit per on et pensaves que sortiries.

Ja per acabar t’alegrarà saber que al Japó, existeixes com a vianant. De fet pots creuar en vermell i ningú et dirà res.

Anuncis