Japó sencer és un llibre de manga. Tot el que et puguis imaginar, existeix aquí. Més enllà de la gent que es disfressa del seu personatge preferit de manga, pots veure noies que per anar a treballar es vesteixen com nines, pots trobar-te bars habitats per animals, els més comuns són gats però n’hi ha de conills, lloros, serps i fins i tot cabres. Pots veure gent al parc practicant algun tipus d’art marcial que no havies vist mai abans o també pots veure gent comprant com boja tota la col·lecció de clauers del seu manga preferit. Fins i tot els uniformes de l’escola dels nens i nenes semblen trets del Doraemon, pantalons curts, barret i motxilla rectangular.

Una altra cosa que no t’esperes és trobar-te màquines expenedores de beguda per tot arreu, fins i tot pels carrers d’un poble, però encara t’esperes menys que també ofereixin beure calent. Amb aquest costum de beure coses en llaunes tenen, a part dels refrescos i la cervesa, cafè o té verd en llaunes, per exemple.

L’arquitectura del país té a veure amb el constant perill dels terratrèmols. Una de les característiques són les parets de paper, que es van pensar precisament per evitar que la gent quedés atrapada sota les runes en cas d’un terratrèmol.

Pel que respecta a les construccions religioses tenen els temples, els shrines i les pagodes. Aquestes últimes són l’adaptació japonesa de les stupes índies. Al Japó també simbolitzen a Buda però estan fetes de fusta i generalment tenen cinc pisos que simbolitzen els cinc elements (aire, terra, aigua, cel i foc), per tant, també estan directament relacionades amb la naturalesa, fet que demostra que segueixen mantenint certes tradicions de la primitiva religió japonesa del sintoisme. La diferència principal entre un temple i un shire és que el primer segueix els principis del budisme mentre que el segon està regit pel shintoisme, la religió naturista del budisme. De fet, no t’esperes que aquesta religió estigui tan vinculada en el dia a dia que hagi arribat a desenvolupar-se en mangues i d’aquí s’explica que en molts mangues hi hagi personatges que siguin animals personificats.

No t’esperes trobar-te a cada temple, una cua de gent amb una llibreta a la mà. Aquesta gent estan disposats a pagar entre 200 i 500 iens perquè un escrivà els escrigui en cal·ligrafia japonesa el nom del temple i els posi un segell a la seva llibreta col·leccionable de temples. I aquest no és l’únic negoci que fan als temples, perquè no t’esperes la gran diversitat de maneres que tenen per cobrar-te per donar-te proverbi. Tampoc t’esperes aquesta estranya afició de posar-se segells. A molts museus, castells i altres atractius turístics, fins i tot oficines d’Informació i Turisme, tenen el seu segell. La gent se l’estampa a la llibreta i així té la certificació que ha estat en aquell lloc. Això també aplica per la ruta dels Onsen a Shibu Onsen.

Una cosa que no t’esperes caminant pel Japó és que els terres estiguin totalment nets malgrat que no hi hagi papereres i és que ells consideren que les escombraries han de tornar on ha sortit, així que cap a casa. Una opció són les papereres dels restaurants de menjar ràpid o de les convenience store. L’altra cosa agradable és que pràcticament no veuràs gent caminant i fumant pel carret. Més que res perquè està prohibit. Quan vegis un grup de gent parada en un racó, no és que regalin alguna cosa o que hagi passat quelcom, senzillament és que és la zona habilitada per fumar.

I mentre mires el terra buscant escombreries, et sorpendrà veure que al Japó fins i tot les tapes de calvegueres són boniques i és que cada ciutat les té decorades al seu gust.

Els japonesos tenen un tema amb el sol. No es volen posar morenos perquè, antigament era sinònim de pobre, ja que els qui estaven al carrer treballant eren els agricultors. Avui en dia han desenvolupat un sistema doble de protecció de sol. Per una part, les dones porten paraigües de tela i per l’altra utilitzen moltíssim les gorres i els barrets. A més a més pot ser que et trobis una noia amb màniga curta però llavors porta una espècie d’escalfadors de tela fina però pels braços.

Una altra que no t’esperes, relacionada amb el sol i la calor, és que portin a la butxaca una tovallola que utilitzen utilitzen per eixuga-se la calor. La utilitzen com els nostres padrins fan amb el mocador de tela. Es tracta d’unes tovalloles més petites que les nostres de bidet i els homes la porten, generalment a la butxaca del darrer i les dones a la bossa. També la utilitzen per eixugar-se les mans i la cara quan es renten en un lavabo públic. Evidentment el tema de les tovalloles és tot un negoci i en pots trobar amb imatges de manga, cantants de pop, etc.

Per combatre la calor beuen molt café gelat, cafè amb gel o més ben dit, gel amb cafè.

A moltes ciutats del Japó es mouen amb bicicletes però enlloc de ser un sistema estil el Bicing o el sistem Xinès, aquí tithom te  la seva. La gent la utilitza per anar a treballar, per tant no és difícil veure noies pedalant amb sabates de talons i homes amb el tratge camí a la feina.

Una cosa que no t’esperes en una estació de tren és que les dones es maquillin allí. Però no us penseu que fan el retoc o es maquillen ràpidament, eh? Porten tot el kit de maquillatge en una bossa i s’hi passen una bona estona. Perquè us imagineu l’extrem de maquillatge, es porten el caxarro aquell per les pestanyes.

Anuncis