Japó és més que sushi, definitivament és molt més que peix cru però és cert que entre peix, arròs i noodles abarquem més de la meitat de la gastronomia.

“Abans de començar a menjar has de saber que s’ha de dir “”Itadakimasu”” per donar les gràcies i quan acabes, les paraules adecuades són “”Gochisosama deshita””, per agrair el bon menjar.”

Al Japó es serveixen tots els plats a la vegada, o sigui que enlloc de primer i segon, el que es fa és un gran tapeo.

Per menjar utilitzen els palets, fins i tot per l’arròs blanc, ja que aquest acostuma a estar fet amb l’arrosera i el deixen enganxat. Així que amb una mà aguantes el bol i amb l’altra menges, apropant el bol a la boca però sense tocar als llavis. Mai clavis els palets arròs, ja que és un gest relacionat amb la mort. També els noodles es mengen amb els palets i la millor manera de fer-ho és xurrupant. Com més fort xurrupen, més bons estan els noodles.

El bol d’arròs per acompanyar és impressindible, generalitzant, no saben menjar sense arròs. Seria con el nostre pa. Altres ingredients utilitzats en la cuina japonesa són el vinagre d’arròs, la salsa de soja, el miso que és pasta de soja, el dashi que són algues deshidratases i el tofu, entre altres.

Comencem pel més famós internacionalment. El Sushi, els rolls de peix cru, s’han de menjar d’una peça directe a la boca. S’agafa amb els palets, es suca a la salsa de soja i cap a dins. Al petit palt només has de posar una mica de soja, si cal el reomples però quan acabis de menjar no n’hauria de sobrar. També diuen que no l’hem de barrejar amb wasabi, ja que el sushi chef, n’ha posat la quantitat justa al roll.

Si el peix cru no porta arròs, llavors s’anomena Sashimi. En aquest cas, el wasabi es posa a la peça de peix i després es suca a la salsa de soja.

Si el que estem menjant és un triangle o un cilindre d’arròs amb, normalment, peix a dins i embolicat per una alga nori, ho anemen Onigiri. Tot i que això s’acostuma a menjar entre hores.

Mengen molta sopa però entenent sopa com a caldo amb algunes verdures, que no barregen i mai amb pasta de sopa; el caldo el beuen directament del bol.

Si entrem al món dels noodles necessitariem tres vides per tastar-los tots. Quan parlen de Soba és refereixen a uns fideus de farina de blat gruixuts que es mengen amb sopa, freda o calenta. Hi ha tantes receptes de soba com padrines japoneses i cada regió té la seva versió clàssica.

Amb els Ramen passa el mateix, cada regió té la seva especialitat i es poden menjar amb mil i una versió. Els ramen són uns fideus originaris de Xina, que al Japó s’han tornat molt populars. Tant populars que fins i tot hi ha restaurants que només serveixen ramen.

Per acabar amb el tema noodles, parlarem dels Udons, uns fideus molt prims i blancs que també es poden menjar freds i calents en una sopa.

Una altra versió de sopes que els agrada molt són les olles calentes, una de les més famoses és el Shabu Shabu. El que es fa és preparar una olla amb aigua bullint i llavors se li posa a dalt, sense remenar, vegetals, bolets i tofu. L’olla es porta a la taula amb un fogonet perquè es segueixi coguent. Aquí comença el procés de Shabu Shabu: s’agafa, amb els palets, un tros de carn tallada molt fina i es submergeix a la sopa uns segons per tal de coure’l. Després es pot passar per salsa de sèsam i evidentment acompanyar amb arròs.

Un altre plat conegut del Japó és la Tempura que consisteix en peces de vegetal o peix, com gambes, rebossades i fregides. Si el que rebossen i fregeixen és porc, l’anomenen Tonkatsu.

Les barbacoes japoneses venen en palets, estil pinxo. Aquesta técnica s’anomena Yakitori i generalment és de pollastre.

Una recepta ben fàcil és la de la truita francesa farcida d’arròs i carn o verdures, la Omuraosu. Per damunt li posen ketxup.

Per acompanyar molts menjars, utilitzen els pickles, que són fruites i verdures conservafes en vinagre. Utilitzen qualsevol ingredient: cogombre, carabassa, alberginia, etc. A Kyoto hi ha un parell de carrers plens de botigues que venen pickles i on els podreu probar gratis.

Dolços en tenen mil. Alguns dels més típics són el Daifuku que són pastissets d’arròs farcits de pasta dolça de mongeta. El Dorayaki, els famosos pastissets del Doraemon, també pasta dolça de mongeta entre dos pancakes. Les galetes en forma de peix, anomenades Taiyaki i els Oshiruko una sopa de mongetes aixafades amb unes boles especials d’arròs. La verotat que utilitzen molt la pasta dolça de monjeta, fins i tot l’utilitzen al matí, amb la torrada com si fos mermelada. Aquests només són un petit exemple.

Si aneu molt bé de diners us podeu permetre el luxe de menjar carn de kobe. Carn de vedella de la raça Tajima-ushi criada segons la tradició japonesa.

El peix, generalment el mengen a la brasa, estil Yakizakana.

Per beure cervesa i sake, un alcohol producte de la fermentació de l’arròs.

La bona costum deiu que has de servir als altres i esperar que algú et serveixi a tu.

Ens queda el món del te i toa la cerimònia.

Més fotos de menjar japonès.

Anuncis