Kamakura (鎌倉市) està situada a 56 km al sud de Tòquio i és famosa per la gran quantitat de temples que podem trobar pels seus carrers i per les muntanyes del voltant. Forma part de la prefectura de Kanagawa.

El temple més destacat és Tsurugoaka Hachman-gu Shrine, a un quilòmetre al nord de l’estació, que data de 1147, i és una de les visites obligades de Kamakura per la seva grandesa, a més a més, és gratuït.

Si en lloc de baixar a l’estació de Kamakura, ho fem a la Hansen, ens estalviarem caminar uns 3 quilòmetres per arribar als temples de Kōtokuin i de Hasen.

El primer, que obra de 7:00 a 17:30h, és famós per l’escultura gegant de bronze de 13,35m d’alt, del buda, a la qual, pagant 20 yen addicionals als 200¥ que val l’entrada, podrem accedir al seu interior. La veritat, no val gaire la pena i si no teniu intenció de pagar l’entrada, no cal arribar-s’hi, ja que des del carrer no es veu res.

El mateix passa amb el temple de Hase Kannon o Hasadera, famós per tenir l’estàtua de fusta de Buda, més llarga del país. L’entrada, en aquest cas, costa 300¥, podent visitar el temple de 8:00 a 17:00. Si teniu intenció d’anar a Fukuoka, allí podreu veure un buda de fusta gegant, que guarda una sorpresa i és gratis.

Des del temple del Gran Buda, si seguim pujant una mica el carrer, trobarem un altre temple, el Shūgenji. Tot i que en realitat aquest temple, antigament, formava part de la residència de Shijō Kingo, un vassall de Ema Mitsutoki.

Una mica més amunt hi ha l’entrada del camí que comunica diversos temples en una ruta per la muntanya d’una hora aproximadament. Sortint una mica de la ruta dels temples, s’arriba a Daibutsu Kiridoshi, un dels set passos oberts que porten a Kyoto.

De camí cap al temple de Zeniarai Beten, ens trobarem amb el curiós Sasuke Irani Jinja Shrine i les seves figuretes de guineu. Realment val la pena pujar les escales i després de passejar per la zona, seguir el camí de muntanya que passa pel darrera del temple i que ens portarà al temple de Kuzuhaoko, on tenen el costum de trencar petits plats d’argila contra una roca per tal d’alliberar-se de les males influències. Aquest ritual l’anomenen Masaruoshi, “ma” significa factors negatius a la vida, “saru” deixar anar i “ishi” fa referencia a roca.

De camí cap a l’estació passarem pel temple Engakuji que és el segon temple més gran de la zona, i data del segle XIII. Va ser construït per commemorar els soldats que van morir durant la batalla contra els mongols. El temple més antic de Kamakura és el Kenchoji.

Altres temples que ens trobarem per Kamakura són el Myohonji, el Meigstsuin, el Tōkeiji que va ser creat per allotjar les dones maltractades i el Zeniarai Beten Shrine, per nomenar-ne alguns.

Part dels temples i estructures de l’antiga Kamakura estan a la llista tentativa de la UNESCO per ser Patrimoni de la Humanitat.

Hauries de saber:

– Si voleu entrar a tots els temples, necessitareu dos dies i uns 15€, si només n’entreu a un i després camineu per la muntanya, es pot anar i tornar a Tòquio el mateix dia.

– Des de l’estació de trens es pot arribar caminant a tots els punts turístics.

– Anar i tornar de Tòquio a Kanakura: l’opció més barata, tot i ser la més lenta, és anar amb la línia privada de trens de Odakyu des de l’estació de trens de Shinkuku, a Tòquio, fins a Fujisaea. Allí s’ha de canviar a la línia Enoden que va seguint la costa de l’illa Enoshima. Si s’agafa el Enoshima Kamakura Free Pass es pot fer il·limitats viatges de la línia Enoshima en un dia i també inclou el passatge d’anada i tornada a Tòquio (de fet surt més barata aquesta opció que comprar només l’anada i tornada).

– A l’estació de trens de Kamakuea hi ha taquilles per deixar les motxilles.

Més fotos de Kamakura

Mapa de les parades del tren de la línia Enoshima:


Anuncis