Deixem pel final la ruta que enllaça els districtes de Shinjuku i Shibuya, ja que es pot fer sense metro. De fet, nosaltres la vam fer el primer dia, perquè va ser el dia d’aclimatació però entenem que les altres dues rutes, sobretot la primera, més que la segona, reflecteixen una mica millor a el Japó, tot i que la ruta d’avui potser és la que reflecteix millor Tòquio.

La zona de Shinjuku creix al voltant de la gegant estació de trens, metro i autobús del mateix nom. Davant de l’estació hi ha tota la zona de gratacels i d’edificis d’oficines i cap al darrer ens trobem amb la zona comercial i gastronòmica.

Un dels gratacels més recomanables és el de Govern Metropolità de Tokyo, ja que han habilitat la planta 45, a 202 metres d’altitud, com a mirador de la ciutat i a diferència d’altres edificis de la zona, l’entrada és gratuïta. Seguir passejant per aquí no té gaire gràcia més, si bé hi ha el parc Central de Shinjuku, recomanem guardar-se les forces per i arribar-se al parc de Yoyogi.

Pels voltants de l’estació hi ha dues zones a destacar, la primera és la zona d’electrònica i càmeres de fotografia, si bé segueix essent millor arribar-se a Andorra, és curiós veure la gran quantitat d’oferta que hi ha. Per aquí també trobareu “book-of” és a dir, botigues de llibres de segona mà, on es pot trobar manga per ¥100, pels nostàlgics.

L’altra zona a destacar està just al costat de l’estació, direcció cap a la parada de metro de Seibu-shinjuku hi ha dues zones imperdibles. La primera són un conjunt de botigues de cupons de descomptes, que trobareu a la mateixa vereda que l’estació. Aquí venen entrades per esdeveniments esportius i a concerts, també hi ha cupons de descomptes per a restaurants però el més interessant és que podeu trobar bitllets de tren per la meitat de preu del qual trobareu a l’estació (i totalment vàlids i legals (veure pròxim post a Nikko)).

La segona àrea s’ha d’estar atent, ja que si no es mira atent, ja te l’has passat. Entre botiga de cupons i botiga de cupons hi ha un carreró que us portarà a la dimensió dels restaurants minúsculs. Es tracta d’un carreró ple, ple, ple de petits restaurants de fregits, els preus estan a la mitjana de Tòquio (entre ¥300 i 500).

A la zona de darrera de l’estació podem diferenciar-hi tres àrees, el barri de Kabuchino, la zona de Shinjuku Golden-Gai i Koreatown (on no hi vem anar ja que tenim previst anar a Corea del Sud).

El barri de Kabuchino està ple de botigues i restaurants que li donen vida durant tot el dia a la ciutat.

Una de les zones més curioses de la ciutat són els estrets carrerons que formen el Golden-Gai. Aquesta petita zona està plagada de bars per anar a prendre alguna cosa, seria l’equivalent a la zona que hem comentat anteriorment del costat de l’estació però aquesta vegada per beure. Curiosament en aquests bars/pubs et cobren una entrada d’entre ¥500 i 1000 per entrar-hi, i a part, la consumició. Els locals són realment petits i els carrers estrets, a vegades, només hi pot passar una persona.

El pròxim destí és anar cap a la Shibuya, que està a uns 4km, és a dir 1 hora caminant (o es pot agafar el metro). Pel camí es passa pel jardí Shinjuku Gyoen que el 1906 es va convertir en el jardí de la Casa Imperial. Actualment s’ha de pagar ¥200, nosaltres no hi vam entrar perquè hi ha molts jardins gratuïts per la ciutat.

Ja a la zona de Shibuya, el carrer de destacar és Takeshito-Dori, on es reuneix la gent que es disfressa dels seus personatges preferits de manga. La part històrica de la zona és el parc Yoyohi on hi ha el santuari sionista Meji Jingu, que data de 1920. Aquest temple rendeix homenatge a les ànimes de l’emperador Meji, el qual va obrir Japó al món i així a les relacions internacionals i a la seva dona, l’emperatriu Shoken qui va crear el que acabaria essent la Creu Roja Internacional. El santuari es va construir gràcies als donatius de la gent i la mateixa gent va ser plantar, voluntàriament, més de 100000 arbres arribats de tot Japó. Avui en dia, aquest parc, d’entrada gratuïta, és un recinte tranquil dins de la boja Tokyo.

Per acabar el dia podem arribar-nos a la zona de l’estació de trens de Shibuya, una de les zones d’alta densitat de gent de la ciutat. Per veure-ho clar, podeu entrar a l’estació i pujar a la primera planta, allí hi ha una finestra que dóna a al famós encreuament i podreu veure la gran quantitat de gent que passa pel pas de vianants. La millor hora per anar-hi és a partir de les 18:00h. A la plaça del costat, hi ha l’estàtua del gos Hachi, un gosset que anava tots els dies a esperar que el seu amo tornés de la feina però una tarda, aqiest no va tornar, perque va patir una horràgia celebral i va morir. Malgrat tot, eo gos seguia anant, cada dia, durant anys, a esperar el seu amo.

Després de creuar el pas de vianants, tota la zona del voltant del Carrer Central de Shibuya està plena de botigues i restaurants. Aquí també podreu trobar una gran “book-of” on per ¥100 aconseguireu mangas per portar de regal.

Ens ha quedat per passejar la zona de Ikebukuro, que està en la mateixa part de la ciutat que les presentades en aquesta guia i que diuen que és una de les zones calentes dels manga aficionats.

Hauries de saber:

– És una ruta totalment gratuïta

– Es pot fer caminant de zona a zona hi ha 4 km o es pot agafar el metro (de Shinjuku Sta. a Hara juku st. i d’allí a Shibuya Sta. sempre per la línia Fukutoshin.

– Edifici Govern Metropolità de Tòquio: Obert l’edifico del sud de 9:30 a 17:00 i el del nord de 9:30 a 22:30. Entrada gratuïta.

– Parc de Yoyogi (Yoyogi Koen): Obert sempre i entrada gratuïta.

Més fotos de Tòquio

Anuncis