Definitivament i sense cap mena de dubte, amb tren.

Si voleu recorrer distàncies grans i els diners no són un impediment, sempre hi ha l’avió però pels que viatgeu amb pressupost motxiler, entre l’autocar i el tren, el tren.

En aquest cas el vostre conseller d’horaris i preus serà CTrip, si bé l’aplicació només està en xinès, la pàgina web està en angles. Fins i tot us servirà per comprar vols.

Per recórrer distancies entre ciutats no vam agafar cap autocar, només algun autobús que ens portava als llocs turístics dels afores com als Guerrers de Xi’an.

Així que ens centrarem als trens i a les estacions de trens. El primer que has de saber és que per comprar un bitllet de tren has de presentar el passaport. Moltes vegades, les noies de la finestreta no parlen anglès però podeu resoldre aquest impediment amb l’ajuda d’un paper, un boli i les màquines de venda de bitllets. En aquestes màquines només podreu comprar si teniu el DNI xinès però us serviran per veure els horaris i els preus, ja que segons els horaris i el tipus de tren, els preus varien. Llavors només us queda que anotar el destí, l’hora de sortida del tren i el número de tren i anar a la finestreta per comprar el bitllet. S’ha de tenir en compte que a les ciutats grans, com Pequín, hi ha diverses estacions de trens.

Les estacions de trens es divideixen en tres parts diferenciades, l’edifici de la compra del bitllet, l’edifici d’arribada i l’edifici de partida. Per comprar el bitllet ja ho hem comentat, ara veurem com arribar a una ciutat i deixem, la part divertida, com sortir de la ciutat, pel final de l’entrada.

Quan s’arriba a una ciutat, és fàcil, només cal seguir la marea de gent fins a les portes de sortida però abans de creuar-les, segurament haureu d’ensenyar el bitllet de tren. En aquests edificis no hi acostuma a haver banys, generalment estan a fora i tampoc hi ha taquilles per deixar les maletes. Per a tal fi, haureu de sortir i, la majoria de vegades, buscar un local on una persona et registra el teu passaport i guarda la motxilla en una estanteria.

La part xinesa de tota l’aventura d’agafar un tren, és entrar a l’estació de trens. El primer pas és fer cua per creuar el check-in, on hauràs d’ensenyar el bitllet i el passaport. Aquest tràmit, a Pequin, és una tortura, de la gran quantitat de gent que hi ha. Passat el moment de revisió de documents, hauràs de posar totes les teves pertenències a una cinta de raigs X i passar tu pel palet detector. Ara, si, ja pots anar a la zona d’espera, on sempre hi ha botigues, com si d’un aeroport és tractes, i aigua calenta per fer un noodles i un te.

Hauries de saber que les estacions de trens xineses no tanquen a la nit, així que una manera d’estalviar-te l’allotjament és viatjar a la nit. Si el tram és curt, sempre és millor sortit el més tard possible, ja que us podeu quedar dormitant a l’estació de sortida. Per exemple, si el viatge és de 3 hores, millor sortir a les 4:00 i arribar a les 7:00 del matí que sortir a les 00:00 i arribar a les 3:00, ja que en aquest cas us haureu de quedar al carrer.

Ara anem al tema dels trens. De la mateixa manera que a Rússia i a Mongòlia, els trens xinesos tenen tres classes. La primera són vagons amb compartiments tancats amb 2 llits i taula. La segona són vagons amb compartiments oberts amb dues lliteres de tres llits. Els llits de baix de tot tenen taula i els altres dos comparteixen, per torns, una petita taula que hi ha al passadis. Els llits tenen mantes i llençols. Als vagons hi ha aigua calenta per escalfar-se els noodles i fer-se el te. I continuament passen els assistents del tren venent menjar. També fa parades llargues on es pot baixar a l’estació. Per últim, la tercera classe, les cadires que són en realitat com sofàs durs. En aquesta classe hi ha una taula cada dos sofàs, on hi caben dues persones. Moltes vegades els vagons van sobrecarregats de gent, per tant és molt fàcil veure gent assentada pel terra.

L’altra part divertida d’agafar trens a Xina, sobretot a la classe de cadires, és l’espectacle dels xinesos. Per començar no n’hi ha cap que pugi al tren sense una bossa plena de menjar, generalment noodles instantanis, alguna botella de refresc i les famoses bossetes amb carn, peix o ous durs, que es mengen com a snack. Després, als trens diürns o de llarg recorregut, els pots veure jugar a cartes, envoltats de mig vagó opinant sobre la pròxima jugada i per últim, seràs l’estrella del rock, tothom et mirarà, se’n riurà i es demanarà fer-te una foto amb tu i si xampurreges una mica de xinès ja serà la festa, per ells. Molta gent menja pipes i la majoria de vegades, les clasques van a terra, hem de puntualitzar que en alguns trens hi ha una safata damunt la taula, que és per les escombraries, però…

En resum, si aneu a Xina, agafeu un tren, almenys, en tercera classe per fer una bona integració.

Anuncis