Impossible de resumir la gastronomia xinesa en un post, aquesta és tan variada com províncies té el país i tan extensa com kilòmetres per recórrer. Així que ens limitarem a citar algunes de les coses que mengen i algunes dels seus costums culinaris.

Generalment, als restaurants, fan un “tapeo”, és a dir, posen molts plats al centre de la taula, que acostuma a tenir una safata giratòria, i van menjant tots d’allí. A la taula hi pot a haver a la vegada diversos tipus de carn i peix, així com plats de verdures i algunes sopes. El que no pot faltar mai és un bol amb arròs blanc.

Que es pot menjar a Xina?, qualsevol cosa que es mogui o que creixi a la terra. Per exemple, de la gallina o l’ànec, s’ho mengen tot, des del cap fins a les potes. De fet, hi ha botigues que només venen el que nosaltres acostumem a posar al caldo o a tirar, és a dir, la carcanada, les potes, el cap i el coll. Ho venen fregit i la gent s’ho compra per anar picant pel carrer.

Pel que fa a les verdures es poden menjar des de les fulles fins a l’arrel d’una planta, una de les més consumides és el bambo.

Evidentment del peix, també s’ho mengen tot, menys les espines. 

Curiosament no vam trobar mai rotllets de primavera i el menjar és diferent del que ens venen als restaurants xinesos occidentals, nosaltres el vam trobar més bo.

Menjar al carrer és una opció totalment recomanable. Cada ciutat té, almenys, un carrer ple de paradetes al carrer. Algunes tenen una taula amb alguns tamborets per menjar el plat de noodles o de pasta que ofereixen i d’altres senzillament, compres i t’ho menges caminant, ja que són coses en pinxos o per anar picant. Als xinesos els hi encanta punxar menjar. Hi ha parades que tenen tots els ingredients en pinxos i te’ls couen en funció del que demanes, així hi pot haver des de carn o peix fins a verdures com albergines i enciam o fins i tot insectes. La manera de coure aquest tipus d’ingredients és o a la planta o fregits, generalment amb alguna salsa especiada per condimentar.

Una opció ben curiosa que tenen els xinesos de vendre menjar és embossat. Tenen carn deshidratada, peixos i fins i tot potes de gallina dins dunes bosses que venen als supermercats. Aquest sistema és ideal per comprar i posar-ho a la motxilla, quan t’agafa una mica de gana, ho obres i cap a dins. Als trens també els veuràs sempre carregats d’una o dues bosses amb caixes de noodles instantanis, un parell de botelles de refresc i sobretot les seves estimades bossetes de menjar de snaks. En aquest sistema pots arribar a trobar ous durs. I l’altra opció és comprar l’ànec o el pollastre cuit i conservat, el venen en una caixa, que recorden a les nostres dels lots de Nadal i també ho pots comprar als supermercats.

Lai, és una de paraules que us heu d’aprendre, significa picant i us la preguntaran ben sovint, sobretot als llocs de menjar al carrer (als restaurants hi ha un pot de picant a la taula). Segons la província el concepte de picant va augmentant.

Els plats més econòmics són els de noodles, entre CNY 10 i 12, o l’arròs, entre CNY 10 i 12 barrejats amb verdures, si li agregues carn, el preu puja uns 3 o 4 iuans mes. Menjar en un restaurant és relativament barat, ja que els plats són força econòmics i grans, per tant amb un plat d’arròs n’hi ha prou per una persona. Els preus dels restaurants de barri ronden entre els 10 i els 50 iuans, el menjar al carrer ronda entre els 8 i els 15 iuans, essent el més car, generalment els “pinxos”.

Per beure, el més comú és te o aigua calenta. No estan gaire acostumats a veure aigua freda de la nevera i fins i tot la del temps, els sembla freda, sobretot a l’hivern. Als restaurants el te i l’aigua, acostem a ser gratuïts.

Si durant el menjar obren una botella d’alcohol blanc, has de beure’l sempre amb la companyia d’algú, és a dir, li has d’oferir o t’ha d’oferir un brindis i llavors et beus el glopet. 

Mes fotos de gastronomia xinesa

Anuncis