Si vols sentir-te Messi per uns minuts, has de pujar al tren que va de Ereenhot a Hohhot. Després de passar per Mongòlia, t’esperes que la gent se’t quedi mirant, que rigui i que li cridi l’atenció la teva presència però el que no t’esperes és que et facin fotos i que fins i tot et demanin fer-se fotos amb tu (tampoc no és que et donin opció a dir que no). De fet a la província de Mongòlia Interior, estan tan poc acostumats a veure estrangers que fins i tot, a la seva capital, Hohhot, és fàcil que et parin pel carrer per fer-se fotos amb tu. Aquesta sensació et seguirà durant tot el país, fins i tot en llocs més turístics. A la gent senzillament li fa gràcia fer-se fotos amb tu i com si es tractés d’un famós, se t’aproparà i et demanarà fer-se-la. És impressionant, joves, grans, dones i homes i fins i tot els nens petits et senyalaran i se’n riuran. A vegades t’arribes a sentir com un extraterrestre.

Igual que passava a Mongòlia, són molt servicials. Si li preguntes alguna direcció a algú i no la sap, aquella mateixa persona s’encarrega de buscar algú que la conegui o de buscar-la al mòbil. Nosaltres hem tingut algunes situacions que ens sembla que no les viurem mai a l’occident. Un noi, a Pekin, el qual se’ns va a apropar oferint-nos ajuda i vam aprofitar per preguntar-li una direcció, ens va trucar un taxi perquè va dir que no hi havia metro fins allí. Però el que no t’esperes és que va ser ell qui va pagar el transport, no hi va haver manera de donar-li diners i això que ell no venia al cotxe, el va trucar exclusivament per nosaltres. Una altra noia ens va portar ella mateixa al destí, sense cobrar-nos res (veníem espantats de Mongòlia, on tot cotxe és un potencial taxista). Altres persones truquen al hostel per preguntar-los exactament la direcció, ja que a vegades és molt difícil arribar-hi i així podríem seguir posant exemples tota la tarda.

Si a Mongòlia cada cotxe era un potencial taxi, a Xina, cada racó és un potencial restaurant. Tothom ven alguna cosa per menjar, sigui per picar o per fer àpat complet i és que els mateixos xinesos diuen que els hi encanta menjar, d’ençà que s’aixequen fins que se’n van a dormir. I donem fe que és veritat, és tan difícil veure un xinès pel carrer sense menjar com veure’l sense el mòbil.

Una cosa que no t’esperes és veure gent menjant a qualsevol hora i a qualsevol lloc, als restaurants o pels carrers. Tan pots veure gent menjant un plat contundent assentada en un restaurant, com menjant un pinxo d’alguna cosa, perque si una cosa els hi agrada als xinesos es fer pinxos, que fins i tot les fulles de l’enciam passen pel palet, o els pots veure bebent. No hi ha ciutat de Xina, almenys de les que hem visitat, que no tingui un carrer amb tot de parades de menjar al carrer.

Ja et pots acostumar a beure té a qualsevol hora. Els xinesos porten un termo d’uns 300 ml, de vidre i forrat de plàstic que utilitzen constantment. El que no t’esperes és que per menjar, si no veuen té, veuen aigua calenta. L’aigua a temperatura ambiental és massa freda per ells. A part del característic té verd, en tenen un d’una flor de crisantem que la poden reutilitzar unes 8 vegades.

Anuncis