Viatjar pel país de l’estepa no és fàcil. Actualment, 2017, gairebé totes les capitals de província estan conectades amb Ulaan Baatar, la capital del país mitjançant carretera asfaltada. Però moltes capitals de província no estan connectades entre elles, tot i estar més a prop l’una de l’altra que d’Ulaan Baatar.

Pel país es pot viatjar de tres maneres: amb avió, amb tour turístic o amb transport públic.

L’avió el descartem directament pels seus preus elevats, si bé és cert que és el mitjà de transport més ràpid.

Els tours turístics també els descartem, ja que es pot recórrer el país per lliure sense problemes. Si aneu a informació i turisme de Ulaan Baatar us intentaran convèncer que aquesta manera és l’única opció per descobrir el país de les estepes i a més a més els millors tours i els guies més preparats són els seus. De fet us diran que són els únics amb els qui podeu anar perquè de la resta no us en podeu fiar… També hi ha guies turístics particulars que ofereixen tours per l’estepa a una mitjana de 50$ el dia. No us preocupeu per trobar-los, ells us trobaran!

Els transports públics es redueixen a un 90% el bus i un 10% de tren. L’única via de tren és la que van construir els russos per arribar a Pekin, a la Xina. El tren és la millor opció per travessar la frontera amb Zami Udd i Erenhot. El bitllet més econòmic és de cadira que en realitat és compartir els llits com si fossin cadires, és a dir, en dos llits, ubicats com lliteres, hi van entre 3 i 4 persones, evidentment asseguts al llit de sota. Durant el viatge el tren es va buidant, amb el que possiblement t’acabes podent estirar a dormir. La gent de Mongòlia són molt hospitalaris i de seguida et donaran conversa. Està bé si portes alguna cosa de menjar o beure per compartir.

Respecte als autocars són relativament vells i poc còmodes, però l’única opció econòmica per recórrer el nord, el sud i l’oest. El país a poc a poc va tenint carreteres asfaltades, actualment cap a les capitals de província del nord, del centre i del sud, ja hi ha carreteres. No passa el mateix quan vas a l’oest. Malgrat ser un país pla i amb carreteres rectes, aquestes no acostumen a estar en bon estat, cosa que implica que no puguin corre gaire i que per tant, per recórrer distàncies llargues es tardi més de l’esperat. L’altre factor que fa que no puguin corre gaire, és que de tant en tant hi ha un ramat al mig de la carretera i llavors toca fer sonar el clàxon per espantar els animals. Sempre que es va amb autobús, cada cert temps es fan pipi-parades, a vegades al mig del no-res, a vegades a pobles. També sempre es fa, com a mínim, una parada per menjar en algun restaurant.

L’alternativa als autocars són les furgonetes. Descarteu aquesta opció sempre que pugueu, ja que surten quan estan plenes, que generalment mai és a l’hora que us han dit (sempre més tard). I el segon problema és que van plenes fins a més no poder. Quan et penses que no hi cap ningú més, la porta s’obra i puja una persona més. En una furgoneta de 15 places, fàcilment hi van 20 persones…

Anuncis