​Dalanzadgad (Даланзадгад) és la capital de la província (aimag) de Ömnögovi però el que és més important, és la porta d’entrada al Desert del Gobi.

La ciutat en si no té gran cosa, però és aquí on haureu de parar si voleu fer un tour pel Gobi, sigui oganitzat o per lliure. Si el feu oganitzat, la millor opció és contractar-lo a Ulaan Baatar, on us demanaran entre 50 i 100 U$D per persona/dia (depén de la gent que ajunteu) i és un tour de 4 dies i 3 nits. Si el feu per lliure, haureu de negociar el preu del taxi a Dalanzadgad i no és una feina fàcil.

Les tres atraccions principals són el canyó de Yoliin Am, les dunes de Khongriin Els i els acantilats de Bayanzag o Flaming Cliffts (el tour organitzat arriba fins a Karkorhin). Fer els tres punts és un tour de dues nits i tres dies, ja que, malgrat que no està molt lluny l’un de l’altre, no hi ha carretera i la conducció es complica.

En el nostre cas vam (intentar) fer el Yoliin Am (uns 45 km de Dalanzadgad) i el Khongriin Els (uns 180 km de Dalanzadgad) i després de moltes negociacions amb diferents persones, vam aconseguir arreglar-ho per fer-ho tot en un dia, sortint a les 6 am. El preu rondava entre els 330.000 i els 250.000 més la nit de dormir a Khongriin Els, que no sabem el preu. Per jugar net, nosaltres vam esbrinar a quan estava el litre de gasolina (1780T), els kilòmetres entre els tres punts (entre 450-500km) i el que gasta un cotxe, segons el que vam poder treure en net (cada 100 km-20 litres). La tarifa del xofer també varia, el més comú és 100.000T per dia, però ens van arribar a demanar 80.000T per dia i per persona. Total que fent números vam arreglar per 255.000T però tot en un dia, així ens estalviarem dormir al gher house (que acostumen a estar a 10 U$D per persona/nit).

El problema, i aquí ve una altra experiència personal, és no ens podíem imaginar que dues hores després de posar-nos en ruta, nevaria. El que s’ha de saber és que només hi ha 20 km de carretera asfaltada, la resta es fa per l’estepa i es va seguint roderes d’altres cotxes. A poc a poc, la boira va anar dificultant la visió i la neu va anar esborrant les marques dels altres cotxes. Així que quan ens vam donar compte, el taxista estava perdut. Amb el GPS vam poder tornar a Dalanzadgad però sense veure absolutament cap de les atraccions turístiques. Això sí, camells nevats i un desert totalment blanc.

La part complicada va ser quan en tornar a la ciutat, unes 6 hores després, el taxista pretenia que li paguéssim tot el tour perquè segons ell, no era culpa seva que hagués nevat. Claro, ni nostra!. Nosaltres li dèiem que li pagàvem la gasolina (222km) i que espavil. Si això hagués quedat així, li haguéssim dit de tornar-ho a intentar en un parell de dies, esperant que la neu hagués desaparegut i el fang de l’estepa assecat. Però no va ser així, al final va trucar a una noia que parlava anglès i vam arribar a l’acord de pagar-li migdia.

Així que amb la butxaca escurada, vam tornar aquell mateix dia cap a Ulaan Baatar. El regust amarg en va acompanyar fins al final de Mongòlia i una mica més enllà.

Al passeig de la ciutat hi ha la casa de govern i el Museu de la Província (2000T) però que aparentment no està traduït a l’anglès. Sobre el carrer principal hi ha diversos bancs per canviar diners.

Hauries de saber:

– Anar a UB a Dalanzadgad: 23.000T, hi ha dos autobusos diaris a les 8:00 i a les 16:00 i tarden entre 9 i 10 hores. Para una vegada per sopar i diverses vegades per anar al “bany”. De UB surt de l’estació Bayanzurh. La carretera està asfaltada.

Més fotos de Dalanzangad

Anuncis