Ulaan Baatar (Мөрөн), és la capital del país i la ciutat més poblada, gairebé la meitat de la població de Mongòlia viu aquí. Evidentment és la ciutat més cosmopolita però que a la vegada manté certes tradicions. Podem tenir un alt edifici en forma de vela de vaixell i al seu darrere un monestir de principis de segle. Veure gent vestida de la manera més tradicional, no és difícil, com tampoc ho és menjar en restaurants típics però si algú troba a faltar el fast-food d’hamburgueses o pizzes, aquí podrà satisfer la seva anhela (tot i que no vam veure McDonald’s). De fet és la única ciutat del país on ho podrà fer, almenys de les que nosaltees vam visitar. Els preus són més elevats que a les ciutats de l’oest però no disten gaire dels preus del nord o del sud. Com a capital té un honor, no gaire envejable, de ser la capital de país més freda del món, a l’hivern, principalment al gener, les temperatures arriben fàcilment als -40°C i té una temperatura anual mitjana de -4°C.

La ciutat es va fundar el 1639 quan es va crear un monestir budista nòmada amb una població que s’anava movent al seu ritme. Al principi es va anomenar Örgöö i estava a uns 420 km de la ubicació actual. No va ser fins al 1778 que es va establir un assentament permanent a la zona actual, anomenat Khuree, després d’haver-se mogut unes 25 vegades i d’haver canviat de nom unes altres tantes. Fins i tot el 1911, quan es va establir la independència de Xina, la ciutat es va anomenar Niislel Khuree. El 1924 es va canviar de nom de nou, aquesta vegada ja seria per Ulaan Baatar i va ser declarada la capital de Mongòlia. Ulaan Baatar vol dir, literalment, Heroi Vermell, en honor a l’ajuda que havien rebut de Rússia per aconseguir la independència de Xina.

La plaça del centre s’anomena Sükhbaatar, tot i que se la coneix com Chinggis Square. Una plaça de 31 metres quadrats enrajolada que els caps de setmana es converteix en la plaça dels nens on hi poden llogar bicicletes i cotxes a pedal. Al mig de la plaça hi ha l’estàtua eqüestre de Damdin Sükhbaatar, qui dóna el nom oficial a la plaça, i que va ser un dels herois de la independència de 1921. Al nord hi ha l’edifici del Parlament Mongol protegit per una estàtua gegant de bronze de Genguis Khan , acompanyat per Ögedei i Kublai, dos soldats. Al costat de la plaça, sobre Peace Aveniue, hi ha l’oficina de Correus, que està oberta cada dia de la setmana, té wifi lliure i gratuït amb bona velocitat. Parlant d’internet, en algun dels parcs, com per exemple a l’altre costat de la plaça, també sobre la mateixa avinguda o el que hi ha davant del State Department Store, el de l’escultura dels Beatles, també hi ha internet lliure.

El museu principal és el d’Història Nacional, l’entrada és de 8000T i la vista, d’unes 2 hores. La informació sobre la història del país des de la prehistòria fins a l’època actual, passant per una sala amb els costums nòmades que encara avui és manté i la part cultural com la religió, la música i els jocs populars, està en anglés. L’altre museu recomanable és el d’Història Natural amb una gran col·lecció de restes de dinosaures que s’han trobat pel país, principalment al sud. Si us interessa l’art, al museu Zanabazar hi podreu contemplar una àmplia col·lecció d’art nacional.

Ben a prop de la plaça principal hi ha un dels pocs monestirs que no van ser destruïts pels soviètics. El monestir de Choijin Lama data de 1908, és d’estil arquitectònic xinès tradicional i actualment és un museu de màscares i d’objectes religiosos que obra de dimecres a diumenge.

Però el monestir més important de la ciutat, i un dels tres més importants del país és el Gandantegchinlen Khiid o Gandan Khiid, que data del segle XIX. Els altres dos monestirs importants són Amarbayasgalant a Darkhan i Erdene Zuu a Karkhorin. Des del 1990 s’ha tornat a obrir al culte religiós i avui hi tornen a viure monjos. La seva atracció principal és una estàtua d’or de Migjid Janraisg de 26,5m d’alt, però per veure-la, els estrangers hem de pagar entrada. Passejar per dins del recinte del monestir és gratuït. El temple de Tsogcihn, que es troba dins del recinte del monestir, és una combinació d’arquitectura mongola i xinesa. El monestir va ser construït per ordre del cinquè Jetsundamba Khutuktu, la màxima autoritat budista a Mongòlia, el 1809. Aquest temple també va patir les destrosses de l’època comunista, on només van quedar-hi pocs edificis en peu i més de 1500 monjos van ser assassinats.

Sortint del centre, a uns 30 minuts caminant des de la plaça, en direcció sud, s’arriba al Palau d’Hivern de Bogd Khan. Aquest és l’únic dels quatre palaus que va construir el vuitè Jebtsundamba Khutughtu, a finals del segle XIX a la capital, que queda. Actualment també és un museu, 8000T, on s’hi pot veure les possessions del Bogd Khan i la seva dona, així com regals internacionals o la declaració d’independència de Mongòlia sobre Xina.

Als afores de la ciutat, més enllà del riu Tuul Gol, hi ha la muntanya Bogd Khan Uul, la reserva natural més antiga del món, protegida per llei des del segle XVIII. El riu és un dels racons naturals de passeig dels mongols, a més a més a l’hivern està totalment gelat, amb el que es pot creuar caminant. Una altra excursió d’un dia pot ser anar al Parc Natural Gorkhi-Terelj, però a l’hivern està tancat. A 90 km de la ciutat hi ha el Parc Natural Khustain Nuruu, interessant perquè és el que té la colònia més gran dels famosos cavalls salvatges, Takhi. Per arribar-hi per lliure s’ha de fer autoestop, cosa que a l’hivern no és gaire aconsellable, o anar-hi amb taxi.

Hauries de saber ( informació actualitzada a març del 2017):

– Es pot canviar diners.

– Museu d’historia nacional: Entrada 8000T. Visita unes 2 hores.

– Gandantegchinlen Khiid o Gandan Khiid: al recinte l’ entrada és gratuïta. Per enpptrar dins d’ alguns temples s’ha de pagar.

– Mongòlia és un país 100% centralitzat a la seva capital, de fet el kilòmetre 0 està ubicat a la plaça Sükhbaatar. Ulaan Bataar està connectada amb totes les capitals de província per terra, mitjanant autobusos o furgonetes, amb algunes per aire i amb les de l’est per tren, seguint les vies del Transmongolià.

– De Khov a Ulaan Baatar: bus per 65000T, més 900T per motxilla gran. En teoria surt a les 10:00h de l’estació de bus, que està al mercat. La taquilla per comprar el bitllet obra a les 9:00. En realitat, el bus va sortir a les 12:00. A les 15:00 fa una parada a un restaurant per dinar i ja no va tornar a fer una parada llarga fins l’on demà a les 11:00 del matí. Arriba a UB a les 14:00 a l’estació Dragon. Va fent miniparades per anar al “bany”. 

– L’estació Dragon està a 7km del centre, en línia recta. Hi ha un hotel just darrere de l’estació que és força recomanable i al centre s’hi pot anar fàcilment amb autobus. Per més detalls, deixeu un comentari. A la planta baixa hi ha un supermercat.

– Per veure altres connexions amb la ciutat, buscar el post de la ciutat en concret o el de Despeses i altres coses.

Anuncis