Quan entres a un hotel per preguntar els preus de les habitacions, potser t’esperes que tinguin diferents preus en funció de si tenen bany privat o compartit però el que no t’esperes és que als preus de Mongòlia també hi jugui si tenen dutxa o no. Per tant, tens tres nivells de preus, l’habitació amb bany compartit, però aquest bany no té dutxa i moltes vegades tampoc tassa de water, sinó un forat a terra. L’altre nivell d’habitacions és amb bany privat però sense dutxa. I l’habitació de luxe, que té bany i dutxa privada i generalment és una habitació molt gran, fins i tot amb un petit menjador.

Tampoc t’esperes que pel carrer siguis com una estrella del rock, fora de Ulaan Baatar, la capital, tothom et mirarà i fins i tot els nens petits et saludaran amb “Hi” o un “Hello” i es posen molt contents quan els tornés la salutació. A més a més, són molt curiosos i gens dissimulats, no tenen cap problema en mirar-te el mòbil o el que sigui que estiguis fent.

Una cosa que no t’esperes i que t’alegrarà és que sigui més barat menjar al restaurant que comprar menjar al supermercat. La gastronomia mongola utilitza molta carn, de qualsevol dels animals que crien. I parlant de supermercats, aquí segueix l’obsessió pels dolços, la quantitat de caramels i de galetes que venen és espectacular.

La gent és molt amable, si li preguntes qualsevol direcció a algú, en lloc de dirigir-te amb paraules (o signes) t’acompanya fins al lloc, si no està lluny, claro. I si no t’entens, sempre coneixen algú que parla anglès i el truquen per telèfon perquè faci de traductor o perquè et respongui la pregunta que ells no sabien. Això sí, aquest algú, generalment està relacionat amb el turisme i t’intentarà colar un hotel o un taxi, però ja depèn de tu agafar-lo o no.

Parlant d’anglès, en general, desconfia una mica de la gent que parla bé l’anglès, és gent que es dedica a treballar amb turistes i sempre et cobrarà una mica més que el local que no parla cap paraula anglesa. En general, eh? Però està bé saber-ho. Per comunicar-te amb mongol, el millor és saber “Hola” i “Gracies” i els fa molta gràcia quan dius les paraules i sobretot “Diners”. Després per entendre’t amb el preu, als comerços t’ho escriuen en una calculadora i si és pel carrer, per exemple, per negociar un taxi, al mòbil. L’altra cosa que ajuda és portar escrit, amb mongol, el lloc on estàs i on vols anar, així no hi ha confusions.

Ah, ni se us acudeix anar a informació i turisme de Ulaan Bataar. L’oficina oficial està dins dels magatzems de State Department Store però la gent que hi treballa només viuen per vener-te tours turístics i contra tot pronòstic, no t’esperes que puguis recórrer gairebé tot el país per lliure, sense cap tour. Nosaltres només vam tenir tres punt, dels que ens hagues agradat anar, que no hi vam poder arribar, un al parc natural de Khustain, on hi ha els cavalls mongols salvatges, perquè des d’on et deixa l’autobús fins a l’entrada del parc són 13 km i a l’hivern no hi ha molt cotxe que hi vagi perquè et pugui portar. L’altre al parc Terkhiin Tsagaan Nuur, perquè el transport públic entre Möron i Tsertserleg a l’hivern no existeix, i amb taxi és molt car. Després ens van dir que de Karakorum és més fàcil arribar-hi, perquè tens opció de fer “dit”. I l’últim, però va ser decisió pròpia, no que no trobeçssim transport, a Bayanzag, al desert del Gobi perquè el pressupost del taxi era elevat i ens va semblar que era de l’estil de Talampaya a La Rioja, Argentina. Tampoc vam anar al canyó i a les dunes del desert del Gobi, però això va ser per mala sort.

Per què hem posat fer “dit” entre cometes? Perquè hi ha una cosa que no t’esperes respecte fer dit a Mongòlia. Fer-lo es pot fer, però no és gratis. Tots els cotxes van sempre plens perquè qui té cotxe fa de taxista als seus veïns, per tant si algú li queda una plaça lliure, et pararà però et cobrarà pel trajecte. Evidentment, aquesta opció és més barata que el taxista. Ojo que els taxis també es comparteixen, així que si et para algú oferint portar-te a un lloc determinat, possiblement serà un taxi que et cobrarà. Per què no t’esperes que la majoria dels taxis no portin cap símbol que els identifiqui com a tal, tot i que de tota manera és igual perquè la gent fa negoci amb el seu cotxe particular.

Anuncis