Ölgii (Өлгий) és la capital de la província de Bayan-Ölgii, la que està situada més a l’oest del país. Un dels motius per arribar a aquesta ciutat és perquè hi ha el pas de frontera amb Rússia, el pas Tsagaannuur-Tashanta. L’altre és per gaudir dels parcs naturals de la província, principalment el de les muntanyes d’Altaii però desafortunadament no està gaire preparat pel turista independent.

Tota la vida d’Ölgii passa a la seva plaça central on al seu voltant hi ha l’ajuntament, el banc per canviar diners, correus i Telecom, que per 900T et pots connectar 1 hora a internet (surt més a compte anar a un cafè), l’oficina d’immigració, en cas que vulguis estendre la teva visa de 30 dies i l’oficina d’administració de parcs naturals, on almenys, parlen una mica d’anglès i et poden guiar. També hi ha un parell de cafès amb preus molt recomanables, 400T per te i una mitja de 2800T per bon plat de sopa, la majoria dels restaurants tenen wifi.

La plaça, un dels pocs indrets enquitranats, en la polserosa ciutat, de fet, està enrajolada, es converteix, els caps de setmana, en la pista pública de patinatge pels nens. Al voltant també hi ha el museu provincial.

La curiositat de la província de Bayan-Ölgii és que la gran majoria dels seus habitants són de l’ètnia dels Kazhaks, els quals són musulmans i provenen de Kazakhstan. De fet, al mercat, que està ben a prop de la plaça, l’anomenen bazar, enlloc zakh, que seria la paraula mongola. També tenen una cultura i una llengua diferent, i avui en dia, el govern mongol l’està fomentant, ensenyant-lo a les escoles. Ölgii té fins a quatre mesquites, fet que crida l’atenció en un país on predomina el budisme, de lluny.

De fet Ölgii era una vil·la dels Kazhaks abans de pertànyer a Mongòlia. Els Kazhaks eren nòmades que venien a les muntanyes d’Altai per pasturar els seus ramats. Amb ells van portar els seus costums i la seva religió, l’islamisme, en un país predominat pel budisme. La ciutat va créixer entre el 1950 i el 1980 però tot i així és la província menys desenvolupada del país. Per exemple, no està connectada per les províncies veïnes per carreteres asfaltades; 10 minuts després de sortir de la ciutat, es va directament per l’estepa, senzillament seguint les roderes dels altres cotxes. Evidentment, hi ha tots els números per punxar una roda. L’opció més ràpida d’arribar a Ölgii és per aire, per l’aeroport, però no és l’opció més econòmica ni de bon tros.

Aquesta província és famosa pels “caçadors amb àligues”. El mètode consisteix en entrenar una àliga femella, ja que són més ferotges que els mascles, per caçar guineus i altres petits animals, però fins i tot es poden enfrontar als llops de les muntanyes d’Altai. L’àliga pot arribar a pesar uns 7 kg i a tenir una envergadura, amb les ales obertes de 2 metres. El procediment consisteix a pujar les muntanyes cavalcant i amb l’àliga al braç amb el cap cobert. Un dels caçadors fa sortir els animals del cau, fent sorolls, quan això succeïx se li treu a una de les àligues la caputxa i quan aquesta visualitza l’animal es llença en picat, a una velocitat de 200km/h, per caçar-lo. El propietari de l’àliga cavalca fins a la presa i la separa de l’au, a la qual li dóna carn com a compensació. Aquest mètode de caça és dur a terme, principalment, durant els mesos d’hivern i a l’octubre és quan hi ha el festival de l’Àliga Daurada.

Cal destacar que els petrogràfics descoberts a les muntanyes d’Altai estan dins la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els descobriments ens remunten a més de 12000 anys enrera.

Hauries de saber:

– Es pot canviar diners.

– Hi ha autobusos o mini vans que connecten Ölgii amb Ulaan Baatar però el viatge pot ser de fins a 50 hores. Per fer-ho més lleuger, millor parar un dia a Khov, la capital de la província veïna, que dista unes 7 hores. Les mini vans surten del mercat, cap a les 15:00 i val 20.000T.

Anuncis