​Aquest serà un dels pocs post on parlarem en primera persona, explicant la nostra experiència i és que considerem que el que havíem trobat per internet i la realitat, eren una mica diferent. Confessem que vam tenir molta sort.

Per entrar a Mongòlia pel pas de Tashanta-Tsagaannuur, s’ha de viatjar durant tres dies. Nosaltres en posem un de més perquè vam començar l’expedició a Kazan. Allí s’agafa el tren 082 amb l’opció de lliteres superiors per 2382,1p. El tren surt el 27 de febrer a les 02:03 de Kazan i arriba el 28 de febrer a les 14:03 a Novosibirks (les hores de tren estan sempre en horari de Moscou). Per tant, més d’un dia embotits en un tren. Al tren hi ha aigua calenta lliure, per poder fer tes, cafès, sopes instantànies o noodle. A l’interior venen menjar i cada cert temps fa parades d’una hora per poder baixar, estirar les cames i comprar subministres.

De Novosibirsks s’agafa un altre tren cap a Biisk que surt a les 18:12 i arriba a les 03:41 del 1 de març, hora de Moscou, per 474,6 p. En aquest cas el preu és per les cadires. Aquí tens unes hores per arribar-te fins al centre de la ciutat i recórrer-la una mica.

A Biirsk, que en realitat, quan s’hi arriba, són les 07:41 del dia 1 de març, surt un minibus cap a Gorno Altaysk a les 7:50. L’estació d’autobús està al costat de la del tren, així que esquivant taxistes que t’ofereixen portar a Gorno Altaysk, arribes a temps de comprar el bitllet. S’ha d’anar de pressa perquè el minibus s’omple, la noia de la taquilla i el xofer estan comunicats per ràdio, així que un cop comprat el bitllet, t’esperen. El viatge tarda 2h i arribes a l’estació de trens de Gorno Altaysk.

A Gorno Altaysk comencen els problemes. En teoria hi ha un bus que va cap a Kosh Agach però no funciona sempre, ens van dir que és aleatori els dies que va. Així que no queda més remei que negociar preus. Heu de saber que al febrer de 2017, el preu per persona era de 1000p i potser us demanen 200p per les motxilles, aquesta dada és molt important, ja que us donarà joc de negociació. A nosaltres ens van demanar 8000p, després ens van dir que 8000p fins a Ölgii (a Mongòlia) i després ens van dir 3300 p fins a Kosh Agach. Vam decidir donar un tomb pel poble i preguntar a la gent preus i alternatives. Un matrimoni molt agradable ens van acompanyar fins a l’estació amb cotxe per ajudar-nos a negociar preus d’una marshrutka’s, és a dir, d’un cotxe privat. Al final arribem a 2700p, uns 300p més del que després ens assabentem que ens havien d’haver cobrat, però bé dels 8000 inicials, als 3300 pel camí i als 3000 que semblava que es plantava, perdre 300p no ens sembla tant.

El viatge dura unes 7 hores, el cotxe és un monovolumen, així que almenys anem còmodes, ja que no va sobrecarregat. El dolent és que surt quan el te ple, en el nostre cas van ser passades les 16:00h, quan ens havia dit que a les 12:20 estaríem en camí. Fa una parada en un restaurant per menjar. L’únic bo que li vam treure en aquest viatge cap a Kosh Agach, és que també venia una noia mongola, que parlava mongol, rus i anglès i que va ser el nostre àngel de la guarda fins a Ölgii.

A Kosh Agach ens vam allotjar al mateix hostel que la noia, per 600p una habitació doble amb bany compartit. El pròxim dia torna una nova expedició de negociació. Ens aixequem el 2 de març amb la missió de travessar la frontera, ja que la visa em caduca avui. Anem amb la noia, al mercat i ella parla amb els taxistes russos que ens ofereixen portar-nos fins a Tashanta per 800p als tres. Tashanta és l’últim poble rus abans de la frontera. De fer això, has de trobar un altre cotxe que et creu-hi la frontera, perquè no es pot fer caminant, més que res perquè entre la duana russa i la mongola hi ha 20 km de distància.

Ens resistim a esperar algun cotxe mongol que ens creu-hi i ens deixi a directament a Ölgii. Aquí ve el “truc de l’almendruc”, el que has de fer es buscar cotxes particulars amb la matrícula de Mongòlia i apropar-te directament i demanar-los si et porten, arreglant un preu. Aquí el nostre àngel va ser providencial perque nosaltres pensavem que eren taxistes mongols que portaven gent cap a Rússia i desprès havien de tornar al seu país!. La cosa es complicava perquè no hi havia cotxes mongols als “centres comercials”. Resulta que creuen la frontra per comprar molt i desprès revendre-ho al seu país. Quan ja arribavem a l’hora límit que ens haviem posat per desistir de creuar-ho tot en un cotxe, vam veure una furgoneta mongola. Vam entrar a la botiga i la noia es va dedicar a buscar mongols amb la mirada fins que va trobar una parella que li van dir que sí, que ens portaven però que ens haviem d’esperar una estona que tenien gestions a fer. Just vam veure arribar un altre cotxe mongol i el noi, al principi, també ens va dir que sí, però desprès ens va dir que ell no tornava cap a Ölgii però uns amics seus, amb una furgoneta grisa, sí que hi anaven i ens podrien portar. Mentre esperavem el misteriós cotxe gris, va tornar a sortir la parella i finalment va arreglar amb ells per 500p per persona. Resulta que aquesta parella eren els amics del noi, perque mentre esperavem a la furgoneta grisa destartalada, va arribar el noi i els va carregar rodes i lubricant de cotxe a la furgoneta.

Contents i respirant, ens arribem al hostel amb la furgoneta, carreguem motxilles i marxem cap a Tashanta on descarreguen la furgoneta. Aquí jo ja no entec perquè venen de Mongolia per marxar buits…és igual, mentre ens creuin, que fagin els negocis que vulguin.

Seguim una carretara recta fins a l’infinit a una velocitat màxima de 60km/h, més que res perquè la furgoneta no pot més. Arribem a la frontera russa a les 15h, abans de sortir del cotxe ens demanen els passaports. Aquí s’ha de descarregar tot el cotxe i passar totes les maletes per la cinta de raig X. Imagineu aquells cotxes mongols que retornen carregats fins a dalt de productes per revendre… A l’aduana, en un principi, a mi només em van recalcar que se m’acabava la visa però no em van demanar res de la famosa visa registation. Però mentre esperavem que revisesin el cotxe, va sortir la noia que m’havia atès dient si tenia un paper com aquest (un registre de la visa), així que li vaig ensenyar el de Moscoú i es va quedar contenta.

Amb les motxilles, el cotxe registrat, el segell de sortida al passapot i una hora desprès, ens dirigim a creuar les portes de l’aduana, no abans sense ensenyar el passaport de nou.

La furgoneta tornar a agafar la seva velocitat de creuer per una carretera igual de recta que l’anterior, asfaltada i amb estepa pels dos costats. Uns 15 minuts desprès ens trobem un cartell que indica que estem a punt de sortir de Rússia, però abans de fer-ho hem de tornar a ensenyar el passaport. La porta es tanca i s’acaba l’asfalt de la carretera, ja estem a terres mongoles.

Uns 20 minuts més tard, arribem a la frontera mongoliana. El tràmit aquí és, en teoria, més ràpid que a Rússia perquè només et fan control de passaport, no et miren les motxilles ni el cotxe. En el nostre cas, vam tardar una hora també perque al consulat de Barcelona es van oblidar de posar-nos que la visa tenia una validesa de 30 dies i això, aparentment, els va deixar trasvalsats. Aquí s’ha d’emplenar un paperet amb les teves dades, la matrícula del vehícle amb el qual creues i la direcció del hostel on t’allotjaràs la primera nit, així que tingueu previsió de portar-ne alguna d’escrita (no comproven res).

Desprès de demanar-li a la noia si es podia disculpar de part nostra amb els nostres “cotxe-anfitrions” per fer-los esperar una hora, reemprenem la ruta, aquí ja es comencen a veure ramats d’ovelles, cabres i nyus. Parem una altra vegada per fer transaccions de negocis i finalment ens dirigim cap a Ölgii.

La ruta va ser eterna, però s’ha de dir que la furgoneta no donava per més. A Ölgii, fins i tot, el conductor ens va potar a un hostel que desprès vam comprovar, que efectivament, era el més barat de la zona i a sobre estava al centre.

En fi, que vam tenir molta sort.

Hauries de saber:

Si opteu per aquest pas fronterer, no s’ha de buscar taxis mongolians, sino qualsevol cotxe particular. Creuar la forntera suposa entre dues i tres hores i la frontera tanca a les 18:00h.

Anuncis