Una cosa que no t’esperes és que hi ha una gran quantitat de botigues que obren els diumenges i fins i tot es poden trobar farmàcies, supermercats, restaurants, bars i cafeteries obertes 24 hores. I el més sorprenent, floristeries, que deu ser per si algú ha de demanar perdó, que ho pugui fer sigui l’hora que sigui i no haver de dormir al sofà… El tema de les flors és curiós també perquè es veu força gent amb rams de flors pel carrer, segons ens van dir, el noi “té l’obligació” de reglar-ne a la seva estimada de manera regular.

Pel que fa a la gent, són molt educats i ben poques vegades et neguen l’ajuda. A Sant Petersburg l’idioma pot ser un impediment i generalment els costa regalar-te una rialla però a Moscou molta gent xampurreja l’anglès i els veus amb cara més alegre que a la capital del nord.

Si viatges a l’hivern, hi ha neu, això sí que t’ho esperes però el que no t’esperes és que segons a quins edificis públics entres, com algun museu o hospitals, et donin unes fundes per les sabates perquè no embrutis el terra amb l’aigua de la neu. I el que tampoc t’esperes, però és totalment lògic, és que quan entris a una casa o a un hostel, t’hagis de descalçar, per la mateixa raó que l’anterior.

Ara, si viatges a l’hivern, has d’anar a un parc a veure com es diverteixen els russos. Esquien pel parc! I si hi ha un estany, patinen. Els encanta patinar sobre gel, a la plaça roja de Moscou, munten una pista de patinatge sobre gel tot l’hivern i sempre hi ha gent donant tombs, igual que al Centre d’Exposicions Soviètic. Els carrets dels nens petits, en lloc de rodetes, tenen esquís, convertint-se en carrets-trineus. I els nens petits, als parcs, van amb les pales, com si fossin les de la platja per jugar amb la neu o amb trineus per tirar-se de qualsevol muntanyeta que hi hagi. L’altra versió és una espècie de flotador, com els dònuts del Aquapark, i amb això es tiren pels amples tobogans, fets de fustes per divertir-se a l’hivern.

El que encara no em desentrenat és qui coordina els semàfors de la ciutat, ja que moltes vegades es posen verd els quatre semàfors per vianants d’una mateixa cruïlla, llavors la gent, opta per creuar en diagonal. Això si pots creuar per dalt perquè en moltes de les avingudes amples has de creuar per passos subterranis, els quals, estranyament, ben poques vegades tenen botigues.

Tampoc t’esperes la gran quantitat de policies i vigilància que hi ha per la ciutat però sobretot al metro. Allí, al final de cada escala mecànica hi ha una caseta amb una persona que vigila. No sabem quina obsessió tenen amb la seguretat però per entrar a qualsevol edifici públic, estació de tren, metro, administratiu, museus, etc. has de passar per un arc detector de metalls, però que si pita, no passa res. I encara t’esperes menys que en alguns d’aquests llocs no tenen la cinta de raig X per les motxilles, llavors deixes la motxilla en una taula, tu passes per l’arc, agafes la motxilla, sense que ningú la miri i entres tan tranquil.

Si surts de les capitals, als pobles encara queden moltes cases de fusta. Però el que no t’esperes és que el seu esquelet segueixi la tècnica antiga de superposició de troncs. Per tant, una casa típica russa està feta de troncs paral·lels al terra i després forrada de llistons de fusta. El més sorprenent de tot, és que les finestres acostumen a tenir el marc de fusta treballada i moltes vegades pintat de blau.

Anuncis