Recorreguda la Plaça Roja i el imprescindible de Moscou ara ens queda delectar-nos amb les coses extres. Hem de reconèixer que lo més impressionant ja ho hem vist, així que ara toca caminar pels barris de fora del centre o arribar-nos als destins turístics allunyats.

En concret parlarem de tres indrets, amb un dia d’estiu, possiblement doni temps fer-los els tres, això sí, s’ha d’agafar el metro, però això a Moscou és un premi. Ja en parlarem a la pròxima entrada.

Comencem el dia al cementiri de Novodévichi. Tothom us dirà que és un indret imprescindible però si heu vist el Cementerio de Recoleta de Buenos Aires, el cementiri de Moscou no li fa ombra i menys si hi aneu a l’hivern quan està cobert de neu i la meitat de les làpides no es veuen. Si mireu fotografies fetes a l’estiu, la cosa canvia notablement. A diferència del de Recoleta on destaquen les voltes i els mausoleus, en el de Novodévichi són enterraments individuals, a terra, però on hi destaquen la gran quantitat d’escultures i les personalitats enterrades, fet pel qual la UNESCO l’ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, juntament amb el convent de Novodévichi. L’entrada al cementiri és gratuïta, però no la del convent.

El cementeri forma part del convent del mateix nom i que està lligat a la història de Rússia, concretament als inicis de l’època de Pere el Gran. Però anem més endarrera, el 1613 quan comença a governar la família de Pere el Gran, de la mà del seu padrí, en aquell moment un noi de 15 anys, Miquel Romanov, elegit pels boyards, és a dir, pels nobles russos, ja que després d’Ivan el Terrible i de què el seu fill deixes la regència a Boris Gudonov, no hi havia continuadors de la dinastia Rurik. Per això, en assemblea, els nobles escullen el qui serà el primer tsar de la dinastia Romanov. El 1645 Miquel I, mort i deixa el poder al seu fill, Alejo Miguelwitz, de 16 anys. Aquest es va casar dues vegades, amb el primer matrimoni va tenir 2 fills i dues filles, l’hereu Fedor, va arribar al poder quan tenia quinze anys però tenia una mala salut i el segon fill, Ivan, encara era més dèbil. De les sis noies destaquem Sofia, que serà la coprotagonista de la nostra història. Els fills del segon matrimoni van ser en Pere, que tenia quatre anys quan el seu pare va morir i la Natalia. Abans de morir, el 1676, el tsar Alejo segueix la línia de successió i deixa el poder a Fedor, malgrat el seu dèbil estat de salut. Fedor, que moriria el 1682 sense deixar descendència, elegeix al seu germanastre Pere com a successor, ja que el seu germà Ivan estava impedit. Per aquells temps, Pere tenia només 10 anys, així que Sofia va desafiar la “naturalesa” que com a filla del tsar havia d’anar a un convent i va assolir la regència de Rússia. Comença una època de revoltes dels nobles i conspiracions de Sofia per assolir el poder com a tsarina. Quan Pere assoleix els 17 anys hi ha un intent d’assassinar-lo que se li atribueix a Sofia. Finalment els homes fidels de Pere guanyen als de Sofia. Pere és coronat tsar i tanca a la seva germana Sofia, ni més ni menys que al convent de Novodevichy.

El convent de Novodevichy va ser fundat pel duc Vasl III el 1520 i formava part del sistema defensiu de la ciutat. Actualment és un exemple de l’arquitectura ortodoxa, amb 8 catedrals i dues capelles dins del seu recinte emmurallat de dotze torres. Avui en dia és el màxim representant de l’arquitectura barroca moscovita i un dels pocs que no han estat destruïts ni reconstruïts, tot i que sí restaurat. Actualment encara manté les seves funcions de convent compartides amb les de museu.

El cementeri va ser inaugurat temps després, quan ja es feien enterraments al costat del convent, data del 1898. Passejar-lo és anar descobrint la història del país a través dels seus habitants, aquí hi ha polítics, dones de polítics, com la de Stalin i la de Gorvachov, músics, compositors, científics, matemàtics, militars, cosmonautes, escriptors com Nikolái Gógol, poetes, Premis Nobels, etc.

Per arribar-hi, la millor opció és el metro, la línia 1, la parada anomenada Sportivanya, en sortir del metro hi ha l’indicador cap al convent seguint la direcció a l’esquerra.

Pròxim destí, el mercat de Izmailovsky, una barreja entre mercat de souvenirs i d’antiguitats. Per arribar-hi s’ha de baixar a Partizanskaya, línia 3 del metro. El mercat està obert cada dia de la setmana de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda, més o menys. En aquest gegant mercat podreu trobar-hi souvenirs típics, catifes, quadres, antiguitats, llibres, menjar, barrets i un llarg etcètera. La gràcia del mercat, d’entrada gratuïta, està tant en els productes que venen com en l’arquitectura de les parades i del recinte en general. Si voleu comprar, sempre es pot ajustar una mica el preu i els souvenirs aquí són més barats que al centre.

I deixem pel final, perquè és el que tanca més tard, el curiós ex centre d’exposicions soviètic, el Vystavka Dostizheniy Narodnogo Khozyaystva, o per les seves sigles VDNKh. Es va fundar, el 1939, com un recinte firal on exposar els èxits del ministeri d’economia soviètic i presentar les diferents repúbliques soviètiques en un recinte de més de 130 hectàrees. Actualment és una barreja difícil d’explicar. Alguns dels pavellons es troben en mal estat, altres han sigut privatitzats i condicionats de nou com a bancs, farmàcies, restaurant o museus i el recinte en si, s’utilitza per a fires i exhibicions. S’ha passat d’un ambient socialista a un ambient consumista amb un fil musical ple d’èxits del pop americà. La sensació és de deixadesa de les instal·lacions, malgrat que encara hi ha vida, per exemple, a l’hivern, es munta una gran pista de gel al seu passeig principal que envolta la font de L’Amistat dels Pobles, formada per 15 figures femenines vestides amb els vestits típics de cada una de les repúbliques de l’URSS. L’entrada principal és per l’arc del Triomf on hi ha representats un obrer i una grangera, de l’escultora Vera Mújina. El camí porta cap a l’estàtua de Lenin i al pavelló principal i d’aquí, passant per la font de L’Amistat dels Pobles s’arriba a la rèplica de la nau Vostok, la que va portar a l’espai al primer cosmonauta de la Terra, Yuri Gagarin. L’entrada al recinte és gratuïta però si es vol veure algun museu, s’ha de pagar. Per arribar-hi, es baixa a la parada de metro de VDNKh, just on hi ha el museu del Cosmo que funciona dins del monument Memorial dels Cosmonautes, construït el 1964.

Si tot això no us convenç o encara us queda un dia per la ciutat podeu recórrer els barris allunyats del centre. Si aneu per la zona de l’estació de metro de Dostoyevskaya, us trobareu a la zona de l’armada, ja que hi ha el Museu Central de l’Armada i el Teatre Central de Moscou de l’Armada, el teatre més gran de la ciutat, especialitzat en obres bèl·liques. L’edifici va ser construït entre el 1934 i el 1940 i té forma de l’estrella comunista, en el que es coneix com a arquitectura Stalinista.
Ja que esteu aquí, caminant per Karetny Ryad hi ha el Jardí de l’Hermitage on hi ha una rèplica de la famosa entrada al metro de Paris.

Si teniu ganes de més edificis soviètics i d’arquitectura Stalinista, podeu recórrer la ciutat buscant les 7 Germanes. No us costarà gaire de trobar-les, es tracta de 7 dels 8 gratacels que Stalin va ordenar construir per celebrar els 800 anys de Moscou. El vuité, havia d’estar darrere del carrer Varvarka, allí on va nàixer el tsar Miquel I, ben a prop de la plaça vermella on sembla, que finalment, hi estan fent un parc que s’hauria d’inaugurar al setembre d’aquest any. Tots ells havien de rendir homenatge el qual seria el Palau dels Soviets, que s’havia de construir on hi ha la Catedral del Crist Salvador però per dificultat del terreny i per la Segona Guerra Mundial, el projecte es va frenar i en els fonaments, s’hi va acabar construint una piscina. Els set edificis construïts tenen usos ben diferents, un és la universitat estatal i en total té 240 metres d’alt, dos són hotels, un altre és la seu del Ministeri d’Assumptes Exteriors i els altres tres són habitatges.

Hauries de saber (informació de febrer 2017):

– A exepció del monestir i del museu cosmonàua, la ruta és gratuïta. Impossible fer-la caminant.

– Cementiri de Novodévichi: entrada gratuïta. Per arribar-hi, la millor opció és el metro, la línia 1, la parada anomenada Sportivanya, en sortir del metro hi ha l’indicador cap al convent seguint la direcció a l’esquerra.

– Mercat de Izmailovsky: entrada gratuïta. Per arribar-hi s’ha de baixar a Partizanskaya, línia 3 del metro. El mercat està obert cada dia de la setmana de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda, més o menys.

– Vystavka Dostizheniy Narodnogo Khozyaystva (VDNKh): entrada gratuïta. Per arribar-hi, es baixa a la parada de metro de VDNKh.

– Museu Cosmonauta de Rússia: dimarts, dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 10:00 a 19:00. Dijous de 10:00 a 21:00. Dilluns tancat. Entrada 250p.

– Web de turisme de la ciutat.

Més temps per Moscou?

Més fotos de Moscou

Anuncis