Sant Petersburg, la capital cultural de país, és la ciutat més europea de Rússia, potser és, fins i tot, la ciutat més europea d’Europa. El fet que els russos comencin a mirar tard cap a Europa, no els va impedir posar-se les piles i a passos agegantats assolir el nivell cultural i arquitectònic de les grans ciutats del moment. La idea de la ciutat va nàixer i créixer amb el tsar Pere I el Gran i els successius tsars i tsarines, especialment la tsarina Caterina la Gran, van col·laborar en embellir-la, agafant el millor de cada moviment artístic.

Passejar per Sant Petersburg no deixa indiferent a ningú, si bé és cert que el centre té moltes cases boniques, bona part d’elles passen desapercebudes pel color gris que envolta la ciutat. De palaus n’hi ha per donar i per vendre, tant a la ciutat com als afores, que en realitat són els més impressionants.

La capital del país, Moscou, destaca per la seva majestuosa Plaça Roja amb l’impressionant Basílica de Sant Basili i el Kremlin. De fet, per ser sincers, podríem simplificar Moscou amb la Plaça Roja i quedar-nos tan tranquils.

Les dues ciutats estan molt preparades pel turisme però les entrades a museus no són gens econòmiques. El preu mitjà és d’uns 350p, una mica més de 5 euros. La cosa es dispara si es visita l’Hermitage (600p) o els palaus de Peterhof o de Caterina, dels afores de Sant Petersburg o el Kremlin de Moscou (500p). És més car entrar a un museu que dormir en un hostel.

I si parlem d’aquestes dues ciutats, hem de parlar de l’anomenada tercera capital de Rússia, Kazan. Una ciutat totalment diferent de les anteriors, molt més petita, amb unes 4 hores es pot visitar però que crida l’atenció per tenir una mesquita a l’interior del Kremlin i la dualitat entre el rus i tartar.

Feta la presentació oficial, anem a parlar de les coses que no t’esperes essent turista. Com per exemple que el número del portal serveix per més d’un portal i fins i tot, aplica el mateix número per les cases dels patis interiors que tenen i per si això no fos suficient, a vegades, al pati, no s’hi entra pel carrer que s’anomena. És complicat d’explicar-ho amb paraules perquè és algo que no ens podem ni imaginar. A nosaltres ens va passar per trobar diversos hostels. En un, ens vam parar davant del número de portal i ens vam trobar amb una botiga de coses de casa, uns nois ens van dir “hostel?” i ens van indicar la direcció. Total que havíem d’entrar a un pati interior quadrat, on hi havia una placeta i allí, un dels portals era la porta directa al nostre llit calent. Al següent hostel, encara va ser més estrany, la situació es va repetir, al número de carrer que hi hauria d’haver el hostel hi havia un restaurant, però el número es repetia al portal del costat, on hi havia un hotel però no el nostre hostel. Experts en la situació, encara no suàvem, vem buscar el pati interior més proper i ens hi vam embotir. Allí hi havia altres hostels però cap era el nostre. A partir d’aquí vam començar a suar, al final, l’entrada estava al carrer perpendicular, on s’obria un carreronet que feia L. No em pregunteu perquè aquest carreronet no té un nom propi.I així podríem seguir per gairebé cada hostel on ens hem allotjat. Per tant, recomanem que si heu reservat l’allotjament per una plataforma d’internt, cliqueu directament al googlemaps de la plataforma, ja que us hi portarà per les coordenades.

Tan Sant Petersburg com Moscou, i també Kazan però aquest no el vam conèixer, tenen metro, però és un metro que no ens deixarà indiferents. Les vies del tren estan a la màxima profunditat de la Terra. Baixant amb escales mecàniques, es tarda 2 minuts de mitjana, que dit així no sembla gaire però conteu quant tardeu a Barcelona o a les mecàniques del “Pryca” i us asseguro que les del metro de Rússia, a sobre, van més de pressa. A mi em va recordar Canadà, et pots llegir Guerra i Paz només baixant al metro. El motiu de la profunditat és que es van pensar com a refugis nuclears.

Un altre transport que ens cridarà l’atenció és el tren. El mitjà de transport rus per excel·lència i moltes vegades l’única opció per creuar aquest extens país. El primer que no t’esperes que abans de pujar al vagó et revisin el bitllet i el passaport, però el que tampoc t’esperes és que es quedin amb el bitllet i no te’l tornin fins una estona abans de baixar. Una cosa que no t’esperes és que molta gent, siguin de l’edat que siguin, s’entretinguin, al tren, fent mots encreuats, en lloc de llegir que potser per nosaltres és més habitual. Als trens no hi ha internet però als de llarga distància hi ha un parell d’endolls per vagó per poder carregar bateries. Ah, i els horaris de sortida i d’arribada dels trens sempre van en hora de Moscou, per tant és recomanable no actualitar un rellotge. I són molt puntuals, per tant, sincronitzeu el rellotge.

Seguint amb els transports, no t’esperes que els autobusos urbans no tinguin màquina per pagar, es paga a dalt a una senyora. Almenys així va ser a Kazan i Yaroslavl.

Una altra cosa que t’esperes és que per utilitzar els banys de les estacions de bus o tren hagis de pagar entre 10 i 30 rubres. Almenys no has de comprar el rotllo de paper de WC.

I ja per acabar, pel que fa a wifi lliure, no t’esperes que per poder connectar-te a les xarxes obertes hagis de posar un número de telèfon perquè t’enviïn un codi. I el pitjor de tot, és que moltes vegades, aquest número només pot ser rus. Això és degut a una llei russa que exigeix identificar-se tothom qui utilitzi una xarxa lliure. Per cert, al metro de Moscou, dins dels vagons hi ha wifi i aquí sí que us podeu connectar amb el vostre mòbil català.

Un blog que ens ha anat genial és Rusalia, escrit per Irena, una noia russa que viu a Espanya.

Anuncis