Amb l’ànima tranquil·la després d’haver recorregut la plaça Roja, avui dirigirem els nostres passos pel voltant d’aquesta.

Ens situem al kilòmetre 0, davant de la porta de la Resurrecció i ens dirigim cap als Jardins d’Alexander, construïts a principis del s.XIX en honor a Alexandre I, el tsar que va reconstruir la ciutat després de l’incendi de 1812, durant la Guerra contra Napoleó. A les portes d’entrada al jardí s’hi poden veure figures que representen la victòria contra Napoleó i també la gruta artificial es va construir per honorar aquesta victòria. Al costat hi ha la tomba del soldat desconegut i la flama eterna que rendeix homenatge als soldats que van perdre la vida en la guerra del 1941-1945. L’obelisc va ser edificat per commemorar els 300 anys al poder de la família Romanov. Des del 2014 podem veure el monument a Alexandre I, qui dóna nom al parc, i també el monument al Patriarca Sant Hermogenes de Moscú, que fou el patriarca de l’església ortodoxa de 1606 a 1612, és a dir, durant l’època posterior a la mort d’Ivan el Terrible i els conflictes amb els falsos Dimitris.

Entre la divisió del parc, ens quedarà l’impressionant edifici de la Biblioteca Nacional, la tercera més gran del món. La biblioteca està presidida pel monument a Dostoyevsky, que sempre té alguna flor que el decora.

D’aquí ens desplacem cap a la catedral principal de la ciutat, la Catedral del Crist Salvador. La que veiem avui és una còpia exacta de la que es va construir el segle XIX i que Stalin va ordenar derruir, el 1931. L’entrada al temple és gratuïta, sempre seguint els costums ortodoxos, és a dir, homes amb el cap descobert i dones amb el cabell cobert. No us descuideu de visitar la planta de baix. Alexandre I va ser qui va impulsar la creació d’aquest temple en honor als qui van lluitar en la guerra contra Napoleó. El temple es va començar a construir als afores de Moscou però per la dificultat del terreny, mai es va concloure. El tsar Nicolau I va manar tornar-la a dissenyar i construir-la més a prop del Kremlin. El nou disseny fou obra de l’arquitecte Konstantín Ton i la construcció va començar el 1839, seguint la inspiració de l’església de Santa Sofia de Constantinopla.

La consagració del temple va coincidir amb l’ascensió al poder d’Alexandre III, el 1883. Durant l’època soviètica es va demolir i es volia construir edifici encapçalat per un monument impressionant a Lenin, però mai es va arribar a fer i va passar a ser unes piscines públiques. Quan l’URSS va caure, es va retornar el terreny a l’església ortodoxa que va reconstruir la catedral.

Des de la catedral, seguint el marge del riu Moskva ens arribem fins al punt més controvertit de Moscou, l’escultura de Pere el Gran. La sisena estàtua més alta del món, amb 96m, no deixa indiferent a ningú, ja que segons una enquesta, va ser escollida l’estàtua més lletja del món. L’obra representa el tsar Pere I, damunt d’una maqueta de Sant Petersburg, que està dins d’una nau i aquesta damunt d’altres naus, que representen la marina sueca derrotada per la marina russa, creada per Pere el Gran. Aquesta monumental obra de 500 tones simbolitza una de les gestes més importants de la història del país, la creació de la marina i la derrota dels suecs. En realitat, segons es diu, l’escultor Zurab Tsereteli va fer una escultura en honor a Colon que no va poder vendre i la va reciclar en aquest desproporcionat monument a la marina russa.

Després de prendre la vostra decisió sobre el sí o no a l’estàtua, desfem el camí per la vora del riu i passem per darrere de l’església de Sant Basili fins al carrer Varvarka, de Sta. Bàrbara, on hi ha un seguit d’esglésies que amaguen més història de la que a simple vista sembla. Aquest carrer manté el mateix esperit des dels primers temps de Moscou, en un costat hi ha la part econòmica i comercial de la ciutat i a l’altre la religiosa. Una d’aquestes esglésies era l’església privada de la família Romanov que tenien el palau al davant. Aquesta família de boiards, és a dir, de nobles russos, estaven estretament relacionats amb el tsar Ivan IV, el qual, fins i tot, s’havia casat amb una Romanov. Quan el tsar va morir, els Romanov, van haver de fugir de

Moscou perquè els altres nobles els volien destruir. A Ivan el Terrible, el va succeir un fill dèbil que morir poc després i va assolir el poder el que havia sigut el regent fins al moment Boris Gudonov. De fet, el successor escollit per Ivan, el seu fill gran va morir a mans del seu pare, igual que el seu nét no nat, per algo l’anomenaven el Terrible. Sense successor a tsar, Rússia va entrar en una guerra civil, a la qual els Romanov no van participar-hi. Finalment la successió del poder es va decidir en una assemblea nacional on va sortir escollit com a tsar un noi de 16 anys, amb l’esperança que fos manipulable. Aquest noi era el nét del germà de la dona d’Ivan IV, és a dir, un Romanov.

D’aquesta manera, el nen que havia nascut en la casa que encara avui es manté en peu i que fou batejat en l’església familiar, va passar a ser el tsar Miquel I i va donar la casa i l’església a un monestir, ja que ell anava a viure al Kremlin. Durant l’època soviètica tots aquests edificis van ser destinats a escoles i menjadors comunitaris i actualment, el palau és el museu de la família Romanov.

D’aquí agafem el bulevard Lubyansky on hi ha la plaça Slavyanskaya que generalment passa desapercebuda. Aquesta plaça té un monument als impulsors de l’educació a Rússia, uns frares que van arribar al país amb l’objectiu d’evangelitzar. Aquesta zona ens remunta als inicis de la ciutat, al s.XI quan Moscou era una petita ciutat feudal liderada per un príncep, que anava prosperant gràcies al comerç que es generava pel riu navegable. Durant el s.XII i fins al s.XIV Moscou, tot i ser governada per prínceps havia de pagar tribut als mongols. El 1380 el príncep Dmitri Donskói va unir homes de diversos indrets i va enfrontar-se amb els mongols. En honor a la victòria que havia aconseguit, en la batalla de Kulikovo, va fer construir una església, l’església de Tots els Sants Kulichkakhal, és a dir, al Mig del No Res, ja que es trobava fora dels límits de la muralla, la qual s’anomenava Kitay Gorod. Però malgrat aquesta victòria, no va ser fins als temps d’Ivan III que no es va derrotar finalment als mongols i que Moscou no es va convertir en el centre de poder de Rússia. Aquesta església és de les més antigues de la ciutat, tot i que la primera fou de fusta, el 1488 es va reconstruir amb pedra seguint l’estil barroc moscovita. Durant l’època comunista fou una de les seus del KGB, però almenys no va ser destruïda.

Seguint el bulevard arribarem a la plaça dels teatres, on hi ha el teatre Bolshoi i el Maly i davant mateix el monument a Lenin. Abans d’arribar a la plaça ens trobarem l’edifici de l’hotel Tverskaya d’estil art nouveau.

Hauries de saber:

– Aquesta ruta és gratuïta i es pot fer caminant.

– Web de turisme de la ciutat.

Més temps per Moscou?

Més fotos de Moscou

Anuncis