Quan Pere I va guanyar la disputa a la seva germana Sofia i per fi va aconseguir ser tsar, tenia unes idees molt clares per la seva pàtria. Un dels seus objectius era modernitzar Rússia, seguint l’exemple del que havia començat el seu pare, atraient les arts, la moda i la cultura europees i fent reformes estatals i religioses. Un altre objectiu era formar un exèrcit de terra formal i disciplinat, així com una marina amb una flota completa, que encara s’havia de construir.

Amb aquestes idees al cap va formar una cort per fer un viatge per Europa per instruir-se en diferents oficis, com el de cirurgià, navegant o constructor de naus. Fins i tot havia après pel seu compte l’holandès i l’alemany, els idiomes de les dues nacions que ell considerava més civilitzades, una per les arts i l’altra pels coneixements nàutics. A més a més, va enviar nombrosos joves a Europa a instruir-se i va contractar intel·lectuals i artesans europeus perquè anessin a Rússia.

En aquells temps, Rússia controlava els rius però no tenia sortida al mar. La sortida al mar Negre la tenien els tàrtars i la sortida al Bàltic, els suecs. Després de guanyar als suecs la fortalesa de Niantz, a prop del riu Neva, el zar Pere el Gran va decidir fundar la nova capital del seu imperi, Sant Petersburg (Санкт-Петербу́рг), corria l’any 1703. En aquest conjunt d’illes de terreny pantanós i utilitzant pedres del baluard de Niantz, es va construir el fort i al cap de cinc mesos, malgrat els diversos impediments de falta de gent, terreny complicat, malalties epidèmiques, etc. la ciutat va estar fundada com a tal, amb dues cases de totxos i la resta cabanyes de fusta (un exemple era la del propi zar), amb presència russa permanent i fins i tot, ja amb comerç amb holanda. El mateix Pere va dissenyar diverses edificacions per la seva nova ciutat.

Ens sembla lògic començar la nostra ruta al punt on també ho va fer Sant Petersburg. Ens situarem a la plaça Troitskaya, a l’altre costat del Neva, respecte de l’Hermitage, creuant el pont Troitskiy. Aquesta plaça fou la primera plaça de la ciutat, la que durant molt temps tenia el mercat i on hi havia la Catedral de la Trinitat i Sant Pere. Aquest temple va ser demolit el 1993 però 10 anys més tard es va construir, al mateix lloc, l’ermita de la Santa Trinitat, la que veiem avui. D’aquí podem anar seguint la Riba del Neva per Petrovskya fins a una casa de pedra d’una sola planta, on al seu interior, hi ha la casa de fusta en la qual vivia el tsar Pere el Gran, actualment és un museu. Davant del parc on hi ha la casa de Pere, hi ha els lleons mitològics Shi-Tsa, de granit i 2,5tn originaris de Manchuria.

Desfem el caminat fins ara i anem a l’altre punt històric de la fundació de la ciutat, la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, a l’illa de Zayachy, és a dir l’illa dels conills. Amb aquesta traducció entendrem l’escultura d’un conill que ens trobarem quant travessem la porta d’accés. La fortalesa va ser dissenyada per Domenico Trezzini i el 1703 es va construir de fusta. A partir del 1706 es va reconstruir de pedra amb forma hexagonal irregular amb bastions a cada cantonada, però durant la Segona Guerra Mundial va ser durament bombardejada i posteriorment restaurada. Al seu interior hi destaca l’agulla de 122,5 metres de la Catedral de Sant Pere i Sant Pau, obra de l’arquitecte D. Trezzini. Aquí fou on s’enterrà a Pere el Gran i a altres zars fins a Nicolas II. També hi ha el cementiri d’homes importants de la història del país. Passejant per la fortificació, que durant una part important de la seva història va ser una presó, veurem diversos museus, la casa de la moneda i un monument de Pere el Gran que no ens deixarà indiferents.

Canviem d’aires i sortim per la porta Nikolskaya, al davant ens queda el Kronwerk, una fortificació addicional que avui allotja el Museu Històric Militar. El pròxim objectiu és descobrir l’illa Vasilievski, així que haurem de creuar el pont Birzhevoy. El primer que veurem seran les columnes vermelles Rostral, decorades amb l’al·legoria dels rius russos: el Volga, el Dniéper, el Neva i eVóljovov.

Des de la plaça Birzhevaya hi ha una de les millors vistes de la ciutat, per un costat la fortalesa que ja hem visitat i per l’altre, el magnífic edifici del Palau d’Hivern i la cúpula de la Catedral de Sant Isaac. Les columnes precedeixen l’antic edifici de la Bolsa i els dos magatzems, que avui són el Museu Zoològic i el Museu d’Agrologia. Però sense cap mena de dubte, el museu més important de l’illa i un dels més importants del país és el que Pere I va fundar el 1714 amb el nom de “coses rares”, el Kunstkamera (Кунсткамера) que amb el temps ha evolucionat a Museu d’Antropologia i Etnografia Pere el Gran.

Si tenim ganes de caminar, podem anar vorejant el Neva seguint el carrer Universitetskaya per creuar després el pont Blagoveshchensky, construït entre el 1843 i el 1850, que amb els seus 280 metres va ser el més llarg d’Europa a mitjans del s.XIX. Pel camí passarem per davant de l’edifici de l’Academia de Ciencia Russa i el monument a Mikhail Vasilyevich Lomonósov, un intel·lectual de la primera meitat del s.XVIII. També veurem el complex de la Universitat de Sant Petersburg i l’edifici de l’Academia de Belles Arts de 1788. Just davant hi ha dues esfinges descobertes durant les excavaccions de Tebas de 1820. Abans de creuar el pont, podrem posar cara al primer arquitecte de la ciutat, Domenico Trezzini.

Ja a l’altre costat de riu, seguint Anglyskaya arribarem al monument al fundador de la ciutat, Pere el Gran. Passejant pel Jardí d’Alexandre, ens quedarà al costat dret els edificis del Senat i del Sínode, construïts entre el 1824 i el 1834, seguint el projecte de Carlo Rossi. Els peus ens portaran directament a la Catedral de Sant Isaac, la construcció de la qual va tardar 40 anys, del 1818 al 1850 i fou obra de l’arquitecte Auguse de Montferrand. Aquesta catedral és la quarta més gran del món, té una altura de 101,5 metres i 4000 metres quadrats, pero avui en dia és un museu.

Seguim passejant pel Jardí d’Alexandre guiats per l’agulla de l’edifici del Almiranatge que data de 1704. Aquest edifici també va ser dissenyat per Pere I, pensat com un conjunt de tallers per a la construcció de naus navals.

Ara podem pujar pel carrer Gorokhovay fins a la plaça Isaakieevskaya on hi ha el monument a Nicolau I, obra també de Auguste de Montferrand que va dissenyar la primera estàtua eqüestre d’Europa sobre dos punts de suport. Darrere del monument, hi ha el Palau Mariinsky que porta el nom de la filla del zar Nicolau I, qui va rebre l’edifici com a regal de bodes.

Si encara ens queden forces o llum del dia podem anar resseguint el canal Moyca. Per aquesta zona hi ha gran quantitat de museus com el de la ràdio, el del vodka o el de la història de la religió. Caminem fins al pont de Potseluyev, popularment conegut com el pont dels petons. Creuem el pont i passarem per davant del Teatre Mariinsky, un dels més importants de Sant Petersburg. Seguim per la vora del canal Kryukov fins a la Catedral de Sant Nicolau, el patró dels mariners, construïda durant la segona meitat del s.XVIII. Per acabar, a la plaça Sennaya, que hi arribarem seguint el carrer Sadovaya, hi ha quatre parades de metro que ens portaran a casa a descansar.

Hauries de saber (informació actualitzada a febrer 2017):

– La majoria de museus i catedrals de la ciutat tenen venta d’entrades online. És una opció que ens estalviarà temps.

– Si es vol fer aquesta ruta sense entrar en cap lloc, es pot fer perquè els edificis per fora són bonics.

– Catedral de Sant Pere i Sant Pau: oberta tots els dies de 10:00 a 19:00. Entrada 450p.

– Museu d’Antropologia i Etnografia Pere el Gran: obert de dimarts a dijous de 11:00 a 18:00. Entrada 250p.

– Catedral de Sant Isaac: de dijous a dimarts de 10:00 a 18:00. Entrada 250p.

Més dies a Sant Petersburg?

Més fotos de Sant Petersburg


Advertisements